Primer rellotge de sol a la Vilavella

  DSC_0773-RP

Característiques tècniques:

IMG_5459

El rellotge situat en la casa del carrer Sant Xotxim, 43. vist des del cantó del carrer Travessera del Pouet i del carrer Sant Roc.

El rellotge de sol fet a la casa de Joan Badenes i Maria Dolores Mechó té com a característica principal la gran informació que ofereix sobre els moviments dels astres i, particularment, del sol. En ell podem observar tant el transcórrer dels equinoccis com el més zodiacal en què ens trobem, les estacions de l’any i, per suposat, les hores del dia marcades pel sol.

Si observen el rellotge de sol, veuran que al grafiat del rellotge vertical dominant se li ha afegit un anell, anomenat Anell d’Hiparc de Nicea, en honor del famós astrònom i matemàtic la vida del qual va transcórrer en el segle II abans de Crist. Este anell serveix per a indiciar la precessió dels equinoccis que es mostra en el transcórrer del sol per l’equador del cel (20-23 de març i 20-23 de setembre), l’ombra que projecta el sol al incidir sobre la cara externa de l’anell coincideix amb la cara interna i per tant en lloc de fer figures el·líptiques com la resta de moments de l’any, es projecta una línia recta d’ombra que pot coincidir o no al mig dia solar (2 de la vesprada en estiu i 1 de la vesprada en primavera).rellotge de sol BadenesMechó  Així mateix, les figures de la projecció de l’anell pel que fa a diferents formes de l’el·lipse coincideixen amb els diferents canvis zodiacals com ho fa l’ombra projectada per la punta del gnomon, per a la qual cosa s’han marcat els signes zodiacals dels mesos corresponents al rellotge de sol.

De tots els rellotges que he construït, este és el primer que se li ha afegit una bifilar, amb fil no rectilini, és a dir, una catenària. Esta aportació  ens permet determinar mitjançant la seva ombra el migdia solar.

A més a més, al més de juny podrem observar com coincidiran l’ombra de la bifilar parabòlica, la part exterior de l’anell d’Hiparc i el gnomon clàssic que en este cas simula una fletxa, la qual cosa donar una idea aproximada de la seva precisió. Este fenòmen no és fàcil de realitzar donat que hem assolit que coincidisquen les tres ombres sobre la projecció vertical del rellotge. No tenim constància de ningun rellotge que tinga estes característiques; per aquest motiu pensem que este tret li dona una nova dimensió al rellotge de sol de can Badenes i Mechó.

També destaca el gnomon que està format per una fletxa que indica la direcció N-S sempre buscant l’estel polar com tots els rellotges declinats. Està característica es deu a que el rellotge té una gran declinació que implica la posició de les corbes zodiacals que corresponen al trànsit aparent del sol per les diferents constel·lacions del zodíac, la qual cosa ens ha fet marcar dotze parts. Eixes parts corresponen en la corba als mesos de gener, febrer, març, abril, maig i juny, els quals es corresponen en la segon part de l’any amb la resta de mesos, és a dir, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre. La part que esta dibuixada amb una línia recta es denomina línea equinocial i correspon als dos equinoccis, març i setembre, per la qual cosa l’ombra entre el 18 i el 21 d’estos mesos apareixerà com una línia recta.

IMG_5380

Vicent Aragonés, Ramón Recatalà i José Manuel Carratalà construïnt el rellotge en trencadís.

Simbols presents en el rellotge:

Apart dels element tècnics  descrits, comuns als rellotges de sols, és a dir el Gnomon o fletxa que al projectar la seua ombra indica l’hora i el més, l’anell d’Hiparc que indica els equinoccis i la cadena bifilar, el rellotge presenta uns elements simbòlics. El central, una galàxia, fa referència a la que forma part el nostre sistema solar, la Via Làctea. La nostra estrella, el sol, amb les quatre barres de la nostra senyera dominant l’escena, conjuntant  simbòlicament natura i cultura; el pou a mà esquerra com ha element específic d’ací,  de la Vilavella i de la casa on està situat el rellotge i la sentència que  aporta una reflexió sobre l’importància de viure el moment intensament : L’HORA QUE VEUS, ÉS L’HORA QUE VIUS.

El conjunt del rellotge té l’originalitat d’estar construït amb trencadís, inspirat en l’obra de Gaudí i element arquitectònic molt nostrat.  Els artesans del rellotge han sigut dos reputats obrers, ja jubilats, de la Vilavella i mestres en la construcció de detalls arquitectònics,  Ramón Recatalà i José Manuel Carratalà.

Vicent Aragonés, Ramón Recatalà, José Manuel Carratalà i Luís Alba en el moment d'instalar el rellotge.

Vicent Aragonés, Ramón Recatalà, José Manuel Carratalà i Luís Alba en el moment d’instal,lar el rellotge.

Vicent Aragonés Pradells,  creador i dissenyador del rellotge.