Ismael

                                                                    A Ismael Barres.
                                                                    A les tres Tereses que el sostenen.

Recordes Jana,MiradaJana
Ismael és Ismael,
però ja no és Ismael.
És una caixa d’ossos,
trenta-cinc mil grams
oberts que no contenen
tots els plors
i la pena de Teresa.
Un fil d’amor el sosté
al món d’oblits i boires
de la cambra on habita:
la seua ment.
Recordes Jana
Ismael, el tractor vermell
i vell, desballestat
que estossegava?
Cada jorn, amb un dibuix,
raïa els camps,
la línia de l’horitzó,
i la terra li reia.
Tu eres petita, Jana,
i sempre tenia mots
de sol i vent per tu
en passar per la corcada
porta del magatzem.
Recordes Jana
l’olor d’Ismael
camuflat pel color
de taronges verdes
i els tristos pesticides?
Ara ja no menja,
quasi ni respira,
però amb ulls de foc,
té per cor un bouJanaalcastell
que no s’acovardeix
davant les filles.
Recordes Jana,
Ismael és Ismael,
però ja no és Ismael.
I t’ho narre parc
i buide en l’univers
l’oblidada i prima veu
d’un món on fou tità.
Sí, bella Jana
Ismael és nostre:
amb el musell recull
els vacil·lants estels
de sa mirada.