Les nostres plantes (1)

Encetem avui una nova secció  que creiem contribuirà a donar a conèixer de forma amena les nostres plantes. D ’aquesta manera mostrem un aspecte més del nostre patrimoni, aquest natural. Al nostre blog escrivim sobre aspectes de la nostra història, del patrimoni arquitectònic i urbà, tractem temes socials, parlem sobre la nostra gent,  indiquem aquelles coses del nostre poble que cal millorar, en definitiva exposem uns continguts que pretenem siguen variats  per  a saber sobre allò que és nostre i ens configura com a poble. No podem estimar sense conèixer, i eixe és el nostre objectiu; conèixer, estimar i transformar.

Per a distinguir les nostres plantes intervindrà una persona molt sabedora d’elles, tant per formació com per afició, Marta Pedro Agramunt. Periòdicament farà arribar a tots els nostres seguidors i seguidores la fitxa d’una planta amb les seues característiques. Gaudim de la sort de poder tindre-la al nostre blog.

Com ella diu “Les meues aficions son la botànica, la jardineria, la horticultura, el bonsai i en general totes les activitats relacionades amb la natura”.

Nosaltres, d’entrada destaquem el seu currículum acadèmic:

Tècnic en Treballs Forestals i de Conservació Del Medi Natural. (2007/2008)

Tècnic Superior en Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgístics. (2011/2012)

 En l’actualitat està cursant un cicle superior de Paisatgisme i Medi Rural

 

                                                    JONÇA

Altres noms comuns: Chunza, junquillo falso, junaquillo azul  (castellà).

Nom científic: Aphillanthes monspeliensis L.

Gènere: Asphodeolus

IMG_2033

 

La jonça es una herba perenne prou ramificada que pertany a la família de les liliàcies, molt abundants a la regió mediterrània. Podem trobar-la des d’ el nivell del mar fins els 1600 metres d’ altitud, en terrenys àrids i secs, junt amb romers i ginestes.

Habita als marges de camins i als camps, amb una floració ben curta però preciosa, durant la primavera.

IMG_1286

El seu aspecte general es d’un manoll de tiges cilíndriques d’un color verd – blavenc, molt semblants als joncs. Comença a florir a l’ inici de la primavera fins el mes de juliol.

Les seues flors son xicotetes i blaves, amb un nervi central més obscur i arquejades cap a fora. Son molt apreciades pel ramat, ja que son dolces, potser per això també en alguns llocs es consumida pels humans.

IMG_1987

 

 Descripció tècnica i fotografies de Marta Pedro Agramunt