I per què no guanyem tots?

En quasi tots els jocs, competicions o eleccions que conec, el que més punts, gols o vots aconsegueix és el guanyador. En les últimes eleccions municipals i autonòmiques en moltes ciutats d’Espanya, en algunes Comunitats Autònomes i també al nostre poble s’ha donat un cas curiós: els resultats del partit que més gent ha votat són considerats per tothom (inclòs ells mateixos) com una desfeta, una derrota estrepitosa, i històrica en alguns casos com el de la Vilavella.Gràfic1-campióQuan guanyar es pot considerar una desfeta?

Quan molts dels teus seguidors ja no confien en tu, quan ningú dels altres equips t’admira o respecta, quan els altres jugadors o contrincants estan dolguts per haver-los ignorat o menyspreat, quan les errades o decisions equivocades s’ha repetit massa vegades, quan en l’equip guanyador han militat tramposos, en definitiva quan és difícil que algú s’unisca per començar un projecte en comú.

No sé en quin moment la majoria dels polítics, especialment aquells que han governat durant massa anys, van perdre el respecte als altres, no sé quan els interessos dels partits van passar per damunt de les persones, no se quan el bé comú va passar a la cua de les prioritats, però està clar que això ha passat.

Gràfic2-puzzle Gràfic3-GrupAra ha arribat el temps de parlar, de proposar, de debatre i de consensuar, paradoxalment és l’hora de la POLÍTICA.

S’ha acabat el temps de l’autoritarisme i del camí únic, de les majories absolutes i absolutistes.

Reivindiquem el treball en equip, la cooperació front a la competició, deixem-li pas al diàleg. Compartim experiències, coneixements i punts de vista diferents. Treballem en comú perquè ajuntant esforços s’incrementen els resultats. Deixem de banda el lluïment personal i l’individualisme egoista i redescobrim la cooperació com a palanca de progrés.

Reviscola l’esperança d’aportar per construir un poble millor.

Gràfic4-Coopera

Article realitzat per Joan Recatalà.