Remembrança de l’hort d’Escrig

Joan Antoni Vicent Cavaller

Als inicis del segle XIX la família valenciana dels Escrig va fer bastir un casalici al carrer de Sant Vicent, afortunadament encara en peu. A la frontera instal·laren dos magnífics retaules ceràmics, tot representant sant Josep i sant Pere Pasqual de València.

A la segona meitat del mateix segle els Escrig adquiriren el denominat “hort del Caraviner”, emplaçat a l’eixida d’Artana, davant del pou de la Vila. És a dir, als afores, aleshores, del poble. Una sénia, documentada l’any 1878, féu possible el verger.

A finals del segle, els meus avantpassats s’establiren a la casa i hort, en qualitat d’estatgers. A l’inici de la guerra foren desallotjats. Passaren a viure a la planta baixa de la casa dels Escrig del carrer de Sant Vicent.

Després de l’entrada a la vila de les tropes franquistes (7 de juliol de 1938), la casa de l’hort va servir d’estable per a cavalls i muls militaritzats. En acabar la guerra els Escrig s’apressaren en la restauració de la casa i de l’hort.

En aquell àmbit privilegiat vaig nàixer i vaig créixer. L’evocació que segueix malda per rescatar el primigeni batec d’un infant hortolà.

Evocació al capvespre

Per a ma mare, Maria

A l'hort d'Escrig, enlairat en braços de ma mare. Arxiu familiar.

A l’hort d’Escrig, enlairat en braços de ma mare.
Arxiu familiar.

I. El pati

Joiós emparrat. Borinots, dragons, palometes a la llum, mosquits, mosques dançaires, moscardes. Tauleta amb parxís de mosaic de Nolla.

Parets i pilars emblanquinats. Col·loquis d’estiu. Rialles.

Formigues, abelles belles, vespes. Raïm melós. Murcianes, hortènsies, begònies. Roser de parreta. Banquet amarat de nata. Lliures de la mar a l’empedrat. L’aigüera.

L’establet, el comú. Tina, poal, arruixador i granera. Per voler beure a un poal, sang vessada.

Les portetes.

II. Baixada a l’hort

Fotogèniques escaletes.

Gesmiler gentil. Assutzenes de maig, cales nivals, dàlies, nadaletes, margarides, octubreres, roselles, violetes. Perfumades nits. Herba Lluïsa, alfàbegues, “don Pedro”, xeringuilles (“celindes”), geranis francesos, esparregueres,  togueres (quin nom !). Pètals de roses per a la Verge dels Desemparats.

Avança, per la regadoreta, aigua ensabonada.

Junça entre les quatre llimeres. Cor de Jesús amb basseta i peixets. Vella i clavillada mimosa. Un poc de sembradura: pèsols, albargines, pebreres. Ginjoler d’espina fiblada i fruit fuler.

Efluvi de la mare-selva, abraçada al pal de la llum: Mare/Llum.

III. La mota i el pou

Antigament, s’hi rodava sénia. Home, animal, cadufs. Lenta i reiterada feina. Però, al remat, la recompensa.

Donar la llum, al motoret. Roba en la tina. Sabó, lleixiu, blavet, la posteta: el llavadoret.

Doll d’aigua brava, a l’hivern tèbia, a l’estiu freda. Comença la bugada.

Banquets de troncs sobre rajoles. Jocs i joguets de la infantesa. Bambi entre les mans. Rotgle de moradets marcets. Roba estesa.

Per sant Sebastià, la mimosa en flor, somriu.

IV. La bassa

Gerrots amb geranis. Ànecs, teixidors, pixavins, cullerots, samarucs i granotes. Llimac.

Oronetes bevent o mullant fang. Escabussons. Glopada d´aigua en la boca. Picades de malicioses vespes armades.

Un pardalet que s´hi ofega. Pedres llises llavadores. Tapó de la bassa: obrir, regar, tancar.

V. Taulars de baix de la bassa

Eixida de l´aigua: ossos d´anònim cavall soterrat en guerra.

Al doblar l´aigua a l´esquerra, una gran figuera, llei d´or s´anomena. Casetes de fang. Memorables ortigues, herba apegalosa. A l´estiu, cuquets de llum i formigues voladores. Sangrantanes al sol, llangostes. Alguna serpeta.

Canta, de nit, un cuquello a la muntanya.

I en doblar a la dreta: bresquillers, pereres, armelers, abrileres, un pruner roig, un nisprer, ben fadrí, una sarguera, un avellaner.

Ravanícia, terrimusterri – herba ponedora-, verdolaga, flocades de gram, corretjola, alguna malvera.

Caderneres, verderols, busqueretes, maets. Escoltes llurs veus. Què feliç que hi ets.

Saltabarrancs, foradaparades, erugues, palometes, marietes. Caragols moruns, caragoles -benvolgudes pels ànecs-, cucs, bavoses toves. Xitxarres, grills, talladits. Fang als dits.

VI. Taular d’enmig

Una prunera clàudia. El campanell. La mata de ruda. Un gran mangraner on el palput (la puput) nia. Lleterola, alls porros, llicsons, herba pudenta, serreig. A tot arreu, teranyines i aranyes.

Barrinetes, llambrícies, centpeus, escarabats, pastoretes, innominats insectes. Pit-rogets, gafarronets, titetes.

Taronja nàvel, mandarina, sucrenya, comuna. El vell gran nisprer –coronat de vilers-, un dolç caquier.

Ganxos, lligó rom o amb puntes, aixol, aixoleta, lligona, lligoneta. Hòmens cavant hort, rascant o matejant.

Refer els cavallons, tancar els portells, apartar la fullaraca, encaminar l’aigua per la tauleta.

Destraleta, xerrac, hòmens podant; o llenya cremant. Cabàs de palma, cistella, alicates, escala, gent recol·lectant.

VII. L’altra mota

La figuera negra, “politana”. Cactus en gran gerra trencada. Al cobertís, llenya per a cuinar o per a la llar. Porteta d’eixida al carrer. Seient llarguer amb taulells de sants. Màrtir pels pèls agafada.

VIII. Taular de baix

A la paret del sol, prendre el sol. Uralita al terrat del cinema, pilotes –caigudes- de vaqueta. Al mur de l’ombria, molsa, tres banquets, forats amb nius de caganius.

Un trempat pruner groc, cabana a la seua creuera. Trifoliada magreta en la rosada.

Merla i estornell. Rotgle de cala silvestre. Mangraners tendrals. Àvides lectures. Pruners. L’esquiu rossinyol canta: on és ?

Misteriós bancal del fons. Ací prat, allà abrigall, més enllà selva.

∗∗∗

Comunió continuada amb la terra. Plenitud en l’albada.

La mort resta llunyana. No m’invita, no m’espera, no m’esguarda.

Tarjeta postal, 1927. A banda dreta casa i hort d'Escrig

Tarjeta postal, 1927. A banda dreta casa i hort d’Escrig.

CLIQUEU SOBRE LA FOTO PER A VEURE ALBUM.