Pluges.

Al meu país la pluja (1983)
(Raimon)

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s’ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

 

La cançó de Raimon  reflexa ben be  el règim de pluges a casa nostra. El clima mediterrani té aquestes coses particulars: o sequera i es pateix set  o l’amolla tota de cop i ens inundem. Aquesta reflexió ve a conte de les pluges d’aquests dies. Sí, al capdavall, la pluja ens ha acompanyat. Després de mesos de tindre’ns oblidats,  ens ha regat a manats  durant   cinc dies, des del dia  20 fins al 24 de març  ha plogut a bots i barrals.  En la Plana Alta i al Maestrat, amb forts xàfecs, ha provocat  inundacions, i les riuades han fet molt de mal, provocant inclòs dues morts.

Pluja sobre la Vilavella

Pluja sobre la Vilavella

A la nostra comarca, la Plana Baixa,  com diuen els agricultors, “ ha plogut  be”,  sense causar danys  i feia molta falta. Durant els cinc dies de pluja s’han acumulat més de 200 lts per m2. Ha plogut en aquest breu període de temps més que tot l’any passat , essent el mes de març més plujós des de 1912.

La saó està garantida per setmanes, les fonts han eixit, els barrancs van de gom a gom, els pantans estan a vesar, un panorama que feia temps no veiem.  El joc de paraules:  ” Plou poc, però  per al poc que plou, plou prou”, no descriu massa encertadament el nostre règim pluviomètric actual, ja que seria desitjable que plogués amb més freqüència i sense tanta intensitat.

Després de tanta pluja, en períodes d’abundància,  cal reflexionar per als temps d’escassesa. L’aigua com  a matèria vital cal utilitzar-la amb criteri sostenible: recuperant, reutilitzant, reciclant, i sobretot estalviant,   sense malbaratar-la, i embassant-la per a quan ens faça falta, perquè està arribant a ser un element escàs i el seu control provoca conflictes. Per aquest motiu la que tenim, la que ens ve donada per la natura,  la meteorologia, els aqüífers i el riu Millars,  cal que aprenguem a saber-la gestionar amb racionalitat, sense esperar que ens vinga d’altres indrets. Necessitem generar una nova cultura de l’aigua.

Fotografies dels nostres barrancs i fonts.

20150324_083739

El Barranc Roget, que porta l’aigua que brolla del Cup de la Font de la Murta i aboca al barranc/camí València.

20150324_082843

La Font Freda, en el seu naixement actual, vora la carretera de Betxí al costat del centre logístic de Transports Lara, que abocarà en la Serraleta.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cup de la Font de la Murta, al costat de l'antic motor de Sant Josep de la Muntanya.

Cup de la Font de la Murta, al costat de l’antic motor de Sant Josep de la Muntanya.

Canal de l'aigua de la Font de la Murta , eixint del cup al costat de l'antic motor de Sant Josep de la Muntanya. abans d'abocar al Barranc Roget.

Canal de l’aigua de la Font de la Murta , eixint del cup al costat de l’antic motor de Sant Josep de la Muntanya abans d’abocar al Barranc Roget.

Text i fotografies de Joan Badenes

 

Video: Al meu país la pluja. Raimon

 

2 pensaments sobre “Pluges.

  1. Matias, les fotos estan preses en un dia dels cinc que va estar plovent, són actualíssimes. La Font Freda, sempre que plou amb abundància, brolla. Ara el seu ullal es troba a l’inici de la carretera de Betxí, al creuament amb la carretera de Nules i la Vall.
    Gràcies pel teu interés i seguiment del blog.

Els comentaris estan tancats.