Registrats enlloc

 

                                                                                                                                                                                                                                                                        Joan Antoni Vicent Cavaller

registrats enlloc

 

 

 

 

 

Si no és la terra, qui se’ls ha engolit?

El vent?

Innombrables com els grans de sorra,

no en arena s’han trabucat, sinó en NO-RES.

A gavells oblidats, a tropells i d’ací d’allà,

com els minuts.

Més nombrosos que nosaltres,

però sens un record.

Registrats enlloc.

La pols no revetla les seues petjades.

Desapareguts els seus noms, els seus nombres,

la fondària de les seues soles.

No ens fan pena. Ningú no pot palpar-los.

Han nascut, fugit, mort ?

No ens fan cap falta, sens llacunes resta el món.

Tanmateix són ells, els desapareguts,

els que fonamenten allò que no els alberga.

Sense els absents res no hi hauria,

sense els immesurables res no seria avaluable.

Els desapareguts són els justos;

que nosaltres també ens esvanim així ¡