La Ciutat

Ciutat impossible De Murat Germen

Ciutat impossible De Murat Germen

La ciutat sempre ha sigut un atractiu per als qui sovint no gaudim de tot el que ens mostra la bella senyora engalanada amb els seus encants. Dóna igual per on es produïsca l’arribada, ja siga per terra, mar o aire. Ella fa un desplegament d’encant esperant al viatger que acudeix des de terres remotes.
Si és de dia està preparada amb els grans finestrals i aparadors per rebre els visitants, però quan es fa de nit canvia la seua fesomia mostrant un ventall de llums que fan que el dia i la nit s’acaben semblant.

Varem arribar a la ciutat de València amb el tren, el qual, quan eixia des de l’estació ho feia amb malagana, perquè feia poca estona que s’acabava d’aixecar. Així ha començat a lliscar per les vies de manera mandrosa fins anar completant estacions de pas i obrint les seves famolenques boques per carregar els viatgers, mentrestant pel nostre costat avançaven camps de tarongers, de pebreres roges i d’albergínies, i arbres fruiters colorits en tons grocs i verdosos.

En arribar a la ciutat, ens hem trobat amb els seus habitants posant-se a la feina, els uns amb els mòbils apegats com un apòsit a les orelles, d’altres carregats amb immenses bosses plenes de llibres de camí cap als instituts i les universitats. Però els actors principals que es preparen cada dia per a rebre als visitants començaven a obrir, a poc a poc, les persianes metàl·liques que deixaven tota mena de productes que sols existeixen a la ciutat.

Al nostre pas s’anaven obrint botigues de roba, de calçat o de bijuteria. També obrien, amb la seua flaire característica les tendes de fruita, pastisseries o cafeteries. Tot formant una flaire que flotava en l’aire al llarg de la llarga avinguda principal.

Una vegada realitzades les compres que ens havien portat a la ciutat, fèiem el camí de retorn cap a l’estació, on ens esperava de nou el tren, ara badallant per la son. Aquest camí de retorn venia marcat pel tancament de totes les botigues que havien sigut obertes per rebre a tots els visitants, on els pastissos i els caramels que encara romanien darrere dels aparadors s’acomiadaven de nosaltres esperant una nova visita.

Article elaborat per Sebastià Roglà.