La taronja, el nostre motor econòmic. 2- El magatzem.

Narvill002p

Taula de tria

Abans que la taronja entre als magatzems, encara en la fase de collita, també el xicotet propietari es troba en clara indefensió a l’hora de fer valdre els seus interessos. El preu de compra està imposat pel comerç sense marge de negociació, la primera tria, la del tamany del fruit, es fa a l’hort mateix a càrrec del propietari, i a més a més ni tant sols té assegurat el cobrament de la collita. Un procés, el de la venda i collita de les seues taronges,  on predomina la inseguretat i la incertesa ja que  en molts casos ni amortitza les despeses fetes durant el seu conreu. I és que, com es queixen amargament els agricultors,  “ara es paguen més barates les taronges que fa 25 anys, però els costos de matinement dels horts, aigua, adobs, fitosanitaris, insecticides, etc. s’han multiplicat”.

img844p

La feina rutinària d’encaixar taronges   (Clicar a sobre de la foto)

Altre canvi evidenciat ha estat motivat per la reducció de la campanya citrícola i la pèrdua de diversitat de varietats mandarines i taronges.  Abans la temporada s’iniciava a principis d’octubre amb la collita de la varietat satsuma,  establint-se la màxima intensitat de treball   durant el mes de desembre. Una vegada passat sant Sebastià i acabada la temporada de les mandarines,  venien les varietats grosses: nàvels, navelines, navelates, salustianes, etc.  Durant la primavera era el temps de les vernes, sanguines i valències, fet que provocava que la temporada arribara fins al mes de juny. Actualment, després de la quasi desaparició a la  Plana de les varietats grosses, la temporada queda reduïda a la producció i comercialització de les diferents varietats de clementines, i per aquest motiu resta concentrada  als mesos entre novembre i febrer amb una duració de tres o quatre mesos, molt curta comparant-la a les de temps anteriors que es perllongaven fins a nou mesos.

Narvill062

El treball als magatzems segueix el mateix patró que abans. Pocs canvis han alterat el ritme i la rutina de tot el procés,  des de l’abocament de la taronja, la neteja i encerat, i el pas a la tria i classificació segons categories. Altre procés més tecnificat és el del calibratge o classificació per tamany,  previ al seu encaixament o emborsament per tal que la mercaderia, una vegada dipositada en els palets, siga carregada als camions. Actualment el transport per carretera és el que trasllada la taronja als mercats, una vegada ja ha quedat en desús el transport per ferrocarril, degut a les millores dels camions, d’autovies i carreteres que facilita l’accés directe entre el magatzem i el mercat de destinació.

Tot el procés en els magatzems està  mecanitzat, però la maquinària no disposa d’una ergonomia que suavitza el treball de les dones en la tria, encaixat i embossat. Les condicions del treball són dures per a elles: llargues jornades dretes i en la mateixa postura provoquen l’ inevitable esgotament i dolor cervical, el treball repetitiu de les triadores, la concentració visual que requereix per tal de seleccionar les taronges no aptes, la postura dreta invariable, també de les encaixadores,  a més a més de la fredor de les naus,  les causen greus molèsties i fatigues. La recompensa a 7 euros l’hora.

img847p

La comercialització també ha canviat considerablement. Ara està en mans de les grans cadenes de distribució: la britànica Texo, les franceses Carrefour i Auchamp, les alemanyes Lidl i Aldi,  i a casa nostra Mercadona, Eroski, etc  posen les seues dures condicions econòmiques favorables als seus interessos. Sols queda un estret marge de mercat per a la distribució fóra del seu aclaparador control.

Narvill077

Però malgrat els problemes que pateix el sector citrícola, continua sent el suport del nostre poble, que no fallarà si el sector aposta per la formació, la diversificació de varietats, la investigació en nous productes, tal com els derivats, i noves formes de comercialització en renovació permanent. Tot açò deixant  clar, com s’havia exposat en  articles anteriors, que és el minifundisme agrari qui més està patint per la competència de les grans extensions i concentracions citrícoles,  ja que aquestes poden reduir costos, abaratir la seua producció. Si les grans distribuïdores dominen el mercat, les grans extensions dominen el de la producció. És el procés de concentració, on el peix gran es menja el xicotet.

Text de Joan Badenes, reportatge fotogràfic de Joan Antoni Vicent