Renoms o malnoms a la Vilavella

Fa un grapat d’anys, vaig llegir l’article: Els malnoms de l’Alcúdia de Mª Oreto Bou Clemente (1986) que em va fer molta gràcia, al vore que per tot arreu es repetíen alguns renoms, especialment els referits a verdures, fruites i animals. Aleshores vaig pensar que seria interessant recollir també alguns malnoms de La Vilavella i això he fet, ara que tinc temps i ganes.

malnoms1Simplificant molt les diferents definicions i estudis al voltant d’aquesta qüestió, direm que els individus són reconeguts actualment pel nom o prenom i el cognom o llinatge amb els que són inscrits legalment al Registe Civil. Alhora també es mantenen, especialmente a les comunitats rurals, els renoms, sobrenoms, motius, malnoms, àlias, noms de casa … que són extralegals, però que alguns dels quals han estat també en l’origen dels actuals cognoms. Es tracta de noms populars que fan esment a una persona o una família.

Els renoms, com que són al marge de la fixació legal, resulten inestables i sembla ser que hi ha tendència a la disminució perquè l’escolarització general fa que els alumnes coneguen i utilitzen sovint els cognoms dels companys i deixen d’emprar els renoms. No obstant això, també és cert que continúen creant-se de nous, al tems que desapareixen alguns dels antics. En uns i altres, hi ha que fer constar la castellanització de molts d’ells. En qualsevol cas, són un conjunt obert i sempre tenen una motivació, no són signes arbitraris, sinò que refereixen una especificitat.

L’estudi del seu significat és senzill quan es tracta de derivats de prenoms, cognoms, topònims, oficis o d’algún esment a l’aspecte físic o moral de la persona. Però, la majoria de malnoms té l’origen en un episodi del subjecte, una anécdota, un fet de paraula, etc. L’estudi d’aquests darrers, requereix una investigació laboriosa per tal d’esbrinar-ne el significat i el perqué li ho han adjudicat a una persona determinada. De moment, no més exposaré els que tenen un significat i una raó evident.

Oficis i ocupacions: aguacil/ aguacilera (d’agutzil), boticari/a, cacauero, calciner, calç (tenien forn de calç), cartero, cartereta, corretger, casinera, escolana, estanquer/a, ferrera, la fonda, fontanero/a, fornera, fraret, fuster, granerer, l’hostal, lejiera (fabricaven lleixiu), llimonero, llumera, manyano, marinera, matalafer, menescala, monjo, obrer, panadera, pellera, peluquera, pintor, planxadora, pouero/a, retora (els majors recordem Lola “la retora”, familiar del capellà del poble), sabatera, saboner, sucrer/a, torero, tramusser/a.malnoms2

Topònims o procedències: alemà, alcriero (Les Alqueries), artanenc/a, belga, belloquero/a (Benlloch), betxinenca, extremenyo/a, fondeguillera, francesa, madrilenya, manya, mascarellero, morellana, navarra, nulera, nuletes (Nules?), saragossa, sevillano/a, torrenta (Torrent), valencià/na, vallero, valleret/a, vasco, xurro, xurret/a.

Circumstància personal: beato, beateta, bessona, cegueta, curreta, guapa, mudet, mudeta, orelletes, ploró, roja, rogeta, rubia, surdo (castellanisme: zurdo), viudo, xato/a. En ocasions, la trista circumstància física sembla voler suavitzar-se per l’entranyable ús dels diminutius valencians.

Noms. Potser el grup més abundant de renoms és el que deriva dels noms de persona que, per la seua raresa o singularitat, han esdevingut en renoms per als seus descendents. Vet aqui un recull d’uns setanta renoms, el més complet que he pogut aconseguir, encara que, de bon segur, hi hauran oblits. Alguns es presenten en masculí i femení, d’altres en un sol gènere . He posat el nom entre parèntesi, quan sembla dubtós:

Abrahama, Aguedeta (Àgueda. El masculí sona “Guedeto”), Agustina, Andona, Andrea, Àngel, Anselma, Asencia, Aurelio; Balbina, Barbereta, Batano (Sebastià: “Sebastiano”), Benito, Blai, Blanca, Bonifàcia; Calo/a, Caleta, (Pasqual: “Pasqualo”), Càndido, Cassiano, Catalina/o, Cecília, Clara, Cristina; Dominga, Dorotea; Enrica (Enric), Evarista; Felipa, Florència, Floro, (Telesforo); Gabriela, Gabrielet, Gràcia (o també de Engràcia?); Isabel; Joana, Joaneta; Llorens, Llúcia, Lluïsa, Lola; Macareno/a, Malena, malnomsManuela, Marcelo, Margarita, Mariana, Marianica, Martinet, Miquela, Modesta; Nel.la (Manuela); Paco, Pasqualeta, Pasqualo, Paüet (Pau), Paula, Pepa, Peranço/a (Esperança), Pera (femení de Pere), Peret, Perico; Quico/a, Quiquet/a, (Francesc: “Francisquet” ); Ramón, Regino, Rosa; Simó; Tadea, Tàfol (Cristòfol), Tano/a, (Sebastià: “Sebastiano”), Terència, Tomàs, Toneta, Tràsila, Trinitari; Ventura, Victoria; Xano/a (Sebastià: “Sebastiano”), Ximo/a, Ximet (Joaquím, Xotxim). A banda, sembla ser que els renoms de Patrícia, Romana o Verònica, no provenen d’un nom propi, sinó dels personatges d’una obreta teatral ambientada en l’antiga Roma i representada per alguns veïns del poble fa molts anys.

Els renoms de vegetals i animals, com ara: ceba, fesol, fesolet, nabos, pebrera, pinyones, timona, (femení de timó?), tomata, tomateta, etc.; caragola, colom, coloma, gall, mico, mona, mosca, pajarito, pajarita, pato, pata, polleta, puça, rabosa, rata, teranyana (teranyina), xixarra, etc.; o d’altres: cantereta, cresol, dimoni, pablaneta, patena, rei, reina, rovell, salat, totibona, xulo, xuleta, etc., tenen un significat semàntic evident, però caldria esbrinar-ne la causa d’adjudicació al subjecte. Per exemple, pablaneta: li agradaba molt el pa blanet; totibona: volia de tot i bo.

Ara bé, d’un bon grapat de renoms, cal coneixer ambdues coses: significat i raò. Qui sap el qué i el perqué de malnoms tan curiosos com tiriti, tenra, barrota, panola, corrilla…?

Algú s’anima?

ARTICLE ELABORAT PER  CONXA DOMINGO

Un pensament sobre “Renoms o malnoms a la Vilavella

  1. Casi no hace falta recordarlo, la gente sigue y esta la gran mayoria viviendo con esos magnificos nombres y apados llenos de grandes historias y significados.

Els comentaris estan tancats.