Patrimoni de la Guerra Civil (1936-39) a les muntanyes de la Vilavella

L’exèrcit republicà va perdre Betxí el dia 1 de juliol de 1938. Després d’una heroica resistència per part de les tropes republicanes (sobre tot de la 32 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular que, pel seu valor i sacrifici en els combats, va ser condecorada amb la medalla del Distintiu de Madrid) les tropes franquistes van ocupar la localitat. La seua màquina de guerra avançava cap a València per la serra d’Espadà i per la Plana. La Vilavella, unida a Betxí per l’antiga carretera CV-2225, era per tant un dels pobles que estaven en el seu punt de mira més immediat.

Durant aquella primera setmana de juliol els combats foren brutals. Els republicans aguantaren l’ofensiva i lluitaren acarnissadament per cada pam de terreny al Solaig, a l’ermita de sant Antoni, a la cruïlla amb la carretera d’Artana, a les muntanyes pròximes de la serra d’Espadà com ara el Puntal o Font de Cabres i a l’extraradi del recinte urbà de la Vilavella.

LA VANGUARDIA 1938La premsa de la zona republicana se’n feia ressó dels fets. A La Vanguardia es publicava el dia 6 de juliol de 1938 que al front de Llevant els combats eren intensos en tots els sectors, “En el sector de Tales, los ataques rebeldes en dirección a Ayódar han sido rechazados. En la zona de Bechí las fuerzas al servicio de la invasión extranjera, protegidas por gran número de tanques, atacaron Villavieja. Las tropas españolas las obligaron a retroceder, inutilizando un tanque.”

Malgrat la resistència republicana, sobre tot de la 75 i la 48 Brigades Mixtes, els franquistes arribaren finalment. Els dos bàndols es deixaren en estes accions de guerra molts morts i ferits i sofriren la pèrdua de diversos vehicles blindats. El dijous 7 de juliol de 1938 els soldats de la 55 Divisió de l’exèrcit de Franco (integrada dins del Cos d’Exèrcit de Galícia i comandada pel coronel Enrique Adrados Samper) posaren finalment el peus als carrers de la Vilavella.ABC 1938

L’endemà mateix als diaris que es publicaven a la zona ocupada per les tropes franquistes es donava la notícia. L’ABC, en la seua versió publicada a Sevilla, ja que la que es publicava a Madrid era republicana, destacava en portada que “en el sector de Artana han rebasado por el Oeste el castillo de Castro, han ocupado una importante altura al Sur del vértice Puntal y el castillo de Villavieja. Ha quedado dominado por nuestro fuego el camino de Villavieja a Vall de Uxó y se ha rebasado por el Este y Oeste el pueblo de Nules.”

Trinxeres i nius de metralladora

L’exèrcit de Franco va prendre posicions immediatament en tot el sistema defensiu que acabaven d’abandonar el republicans en la seua retirada. Les trinxeres, nius de metralladora, búnquers, camins coberts, postes de tirador i observatoris que fins aquell moment havien sigut l’objectiu dels seus atacs, es convertiren en posicions pròpies que havien de defensar davant una possible contraofensiva republicana.

IMG_4269

Niu de metralladores en la Creu de Ferro.

Els soldats i els sapadors de la 55 Divisió es dedicaren a reforçar totes estes posicions i a fer-ne d’altres per millorar el seu esquema defensiu, així com dotar d’armament els búnquers i nius de metralladora mentre a reraguarda la seua potent artilleria i la nombrosa aviació de que disposaven gràcies a la aliança amb Hitler i Mussolini, continuava matxucant als republicans en tota la línia de front, carreteres, campaments i poblacions de reraguarda.

IMG_5275

La Creu de Ferro, al fons el Puntal de Font de Cabres.

En aquell moment pràcticament es va traçar una línia de front de guerra que duraria la resta del conflicte armat. Les trinxeres, els pous i trampes antitanc i les amples defenses de fil d’aram punxós dels dos bàndols en contessa, marcaren durant quasi deu mesos el paisatge de Santa Bàrbara, la Mallà, la Murta, font de Cabres o la carretera de la Vall d’Uixó. El soroll dels trets de fusell, les ràfegues de metralladora i els esclats de les granades de mà i els obusos de l’artilleria ompliren cada racó del terme.

Una bona part d’este sistema defensiu encara es troba a les muntanyes de la Vilavella i pobles veïns. Este conjunt d’arquitectura militar, que la natura i el pas del temps han integrat ara ja en el paisatge, forma un patrimoni que, ben gestionat, pot ajudar a fer comprendre a les actuals i a les futures generacions que va ser el que va passar entre espanyols des del juliol de 1936 fins a l’abril de 1939.

IMG_4261

Cliqueu sobre la fotografia per a veure reportatge fotogràfic de les trinxeres, nius de metralladora, i construccions defensives..

Es tracta d’un ric patrimoni que hem d’aprendre a protegir, conservar i divulgar com exemple d’una sagnant part de la nostra història més recent. A cada dia que passa, anem perdent un poc d’este tresor i de l’opció d’enriquir-nos que ens oferix.

NEL.LO NAVARRO.

FOTOGRAFIES DE JOAN BADENES