La taronja, el nostre motor econòmic. 1- La Collita

LA TARONJA,  EL NOSTRE MOTOR ECONÒMIC.

 1-  LA COLLITA

La Vilavella ha tingut durant els últims 60 anys una economia pròspera fonamentada en el conreu i comercialització de la taronja, el seu “mannà”. Encara avui representa una gran part de la seua economia, això sí, immersa en una greu situació  provocada per les draconianes condicions imposades per a la seua producció, collita i comercialització.

Malgrat el creixement de la indústria del taulell, el qual ha absorbit mà d’obra fugint de la temporalitat agrària i de la ruïna del minifundisme agrari, gran part de la nostra economia gira  al voltant del cicle productiu de la taronja, i en absència d’alternatives laborals, s’observa  un retorn dels qui havien abandonat, cercant sobreviure com a últim recurs davant la decadència  del sistema econòmic dominant.

IMG_5877

 

Al nostre poble, com a la resta de pobles de la Plana, el sector citrícola manté una llarga història que ha deixat la seua  petjada en la memòria col.lectiva. Encara es recorden els noms de comerços que   mantenien una dinàmica activitat a la Vilavella: Pascual Hermanos, Martinavarro, Modesto Gaspar… comerços on el personal buscava llogar-se, be per anar a collir o anar al magatzem. Entre tots ells sobreix Llusar, empresa nadiva del nostre poble que manté des de fa dècades un èxit comercial amb un futur prometedor. També es manté l’esperit cooperatiu amb Narvill que malgrat estar sotmesa a moltes crisis de gestió, presenta una ferma voluntat de supervivència. Aquestes dues empreses nadives del poble són el suport de moltes famílies vilavelleres, Altres empreses que han significat l’època d’esplendor de la taronja al nostre poble han sigut les històriques Seavi i Exfrutvi,  de vida curta però intensa.

Si donem una ullada  a la producció citrícola, ràpidament es constaten uns canvis radicals en tots el segments que configuren el seu  cicle productiu, de la collita i de comercialització.

img750

La collita de taronges ( Clicar per veure àlbum , fotos JA Vicent )

El sector de la collita és el que més canvis profunds ha experimentat.  Abans amb l’arribada de la tardor s’iniciava la temporada i amb ella  treball i ingressos abundants. Era un sector on es guanyaven diners fàcils, amb bons jornals o a destall.  Aquests ingressos, juntament amb els obtinguts amb la venda de les taronges, permetia viure a tota  la família, encara que,  una vegada finalitzada la temporada sols existien durant la primavera i l’estiu  els jornals de manteniment i producció: polvoritzar, tallar, empeltar, etc., treballar els horts  per a la següent temporada.

Actualment el sector de la collita és protagonista d’un canvi radical provocat per l’aparició de les Empreses de Treball Temporal.  Les tradicionals colles de collidors del poble veuen deteriorar-se  els seus ingressos perquè han de competir a la baixa contra aquesta nova forma d’explotació laboral i el fenomen de la globalització dels collidors. Temporers romanesos, bulgaresos, paquistanesos, equatorians,  subsaharians i d’altres parts del món, contractats per les ETT amb sous de misèria, al voltant de 20 euros bruts diaris, són el nou recurs que els comerços han desenvolupat per tal d’abaratir els costos de la mà d’obra de la collita; anteriorment generosa i ara amb una notòria precarietat, és el que denominen  ser ” competitius”. Nova situació on el collidor si vol treballar haurà d’anar acceptant el nou “esclavisme modern” caracteritzat per sous molt baixos i altament precaris. L’estat del collidor ha canviat radicalment.

El canvi climàtic  ha trastocat els costums i condicions en la collita. Abans la presència del fred, les rosades i l’aiguatge dificultaven el començament de la jornada,  així com es temien les freqüents gelades que arruïnaven la collita de l’any. Entre els collidors es generava uns rituals al voltant d’aquestes circumstàncies propiciades per l’oratge: l’encesa de la inevitable foguera, el rotgle de la colla al seu voltant,  escalfant-se o preparant la torrada del dinar, les tertúlies  esperant que el fruit estiguera sec. Ara amb l’absència de rosades i aiguatge,  s’inicia la jornada més prompte i amb menys fred.  Malauradament l’ hivern ha desaparegut o quedat reduït a un raquític esbós  que també ha alterat les condicions en el treball de collir.

 Joan Badenes

 

 

Un pensament sobre “La taronja, el nostre motor econòmic. 1- La Collita

Els comentaris estan tancats.