LAIA CAÑES, CAMPIONA VALENCIANA DE MARATÓ 2014

LAIA

Laia reben el trofeu com a campiona autonòmica de marató 2014.

L’atleta de la Vilavella Laia Canyes (1983) és la flamant campiona autonòmica de marató 2014; un èxit esportiu a l’abast de poques atletes. Laia presenta un recorregut esportiu molt meritòri, d’inici tardívol, però intens i exitós. S’ estrena  en la Marxa de Sant Sebastià, com ho han fet diversos atletes vilavellers que han sorgit al caliu d’aquesta marxa de muntanya, i que culmina, de moment,  amb l’obtenció del campionat valencià en la darrera marató de Castelló.

De sobte ens parem a pensar i ens preguntem, Com ha aplegat fins ací? Fins on podrà aplegar? Aquestes preguntes poden tenir resposta si seguim la vida de Laia Cañes. De com comença el camí cap a l’èxit és sempre un misteri, ni tan sols ella sap el perquè un bon dia li aparegué pel cap l’idea de presentar-se a la cursa que ha sigut el seu bressol com a esportista, la cursa de Sant Sebastià; la resta d’ingredients els podem trobar en alguna de les seves respostes.

P – Com et definiries com a persona?

R – Sempre m’ha donat molt de respecte definir-me… és realment complicat!!! Sincerament, diria que sóc una persona com qualsevol altra, amb els seus defectes i punts forts. Assenyalaria, però, que sóc molt activa i exigent i això, junt amb una gran força de voluntat fa que sempre intente donar el màxim de les meues possibilitats, no tant sols en l’esport, sinó en tots els àmbits de la meua vida.

P – Com vas començar, va haver alguna persona que et va influir en la teva decisió de practicar aquest esport?

Laia1R – No, va ser casual. Vaig començar a córrer uns mesos abans de la Marxa de Muntanya de Sant Sebastià, però no per preparar-la, simplement per moure’m un poc aprofitant els descansos de migdia a la feina i intentar aconseguir, així, deixar de fumar. Corria 20 minuts i acabava realment destrossada!!! Els dies anaven passant i els 20 minuts van anar convertint-se en 22, 25, 30; sona ja a tòpic, però és una gran veritat: “la muntanya enganxa”.

Nascuda un 5 d’octubre, aquesta enginyera química, ha desplegat les seues ales als 31 anys, la seva metamorfosi ha vingut amb molt d’esforç i sacrifici, (anava corrents a treballar de la Vilavella a Onda per a entrenar-se) superant lesions i defalliments que no han minvat les seues ganes de volar per les muntanyes i pòdiums de la província.

Laia2“Les nostres curses,” dures i exigents, com “La Marató i Mitja” de Castelló de 65 kilòmetres (MIM) on ha obtingut tres vegades la segona posició, “La Marató dels Dements” d’Eslida, “La Ródeno” de Nules, on va quedar la primera classificada,  o també l’ abans esmentada cursa de “Sant Sebastià” quedant també primera de fèmines l’any 2013,   s’han quedat curtes per a ella.

 Com una papallona ha buscat la seva flor per la serralada dels Pirineus participant en curses com “La Marató de Las Tucas” (segon lloc), “La Volta a l’Aneto” (quarta posició) i “L’ultra Pirineu” de Bagà de 100 kilòmetres.

P–  Quina es la finalitat principal per la qual et dediques a aquest  esport?

R- Hi ha molts motius. El trailrunning no sols m’ha aportat beneficis a nivell físic, també m’ha ajudat a créixer com a persona, a creure en mi mateixa i guanyar seguretat, a eixir de la zona de confort i buscar reptes, noves metes i il·lusions. La satisfacció personal que et fa sentir és immensa. Si uneixes tots aquests fets a poder gaudir de moments i paisatges inoblidables, la felicitat i l’ addicció  estan assegurades.

La Serra Espadà, la seua família, la perseverança, l’esperit de superació i l’entrenament diari, són els elements que han forjat a Laia a convertir-se, paradoxalment, en campiona de marató sobre asfalt de la Comunitat Valenciana. Com bé va dir al finalitzar aquesta carrera  “ al remat és veritat que el treball, la constància i l’esforç tenen recompensa”.

Laia3 Així doncs, Laia ens demostra que els límits de la vida els marquem nosaltres i que podem aconseguir allò que ens proposem, el camí ja el marca ella i també un bon grapat de joves del poble que es dediquen a aquest esport tant dur i que es mereixen la nostra admiració i reconeixement pels èxits que estan obtenint.

P-  Tu saps que ara hi ha una nova fornada de corredors molt bona, quins consideres que  son corredors per tindre’ls en compte en un futur?

R-  Sens dubte la Vilavella és famosa en el món del trailrunning!!! Té i ha tingut molts bons corredors de muntanya… Però jo no m’atreviria a destacar-ne cap perquè tots tenen el seu mèrit, gran però invisible. I és que no sempre és fàcil seguir la planificació, l’entrenament pot arribar a ser molt exigent, i compaginar-lo amb la vida personal i laboral, any rere any, pot esdevenir dur, car implica renunciar a altres aspectesde la vida. El que tinc clar és que la Vilavella continuarà sent un referent!.     Ànims campions!!!

 David Marin