Capvespre ventós amb el príncep

Plovisqueja en la foscor més absoluta, ara ja, de nit, quan els colors dels horts són tan sols una olor particular i diversa.Jana Hivern 2

Córrec pels fraus, veloç com un llamp, l’única llum del meu príncep petitíssim. El terreny abrupte i reptador esdevé una avinguda per a mi.

Cauen petites gotes sobre el musell i veig com mira aquests ulls meus fosforescents. M’ha demanat que l’acompanyara. Una fruita, dues, ha collit a les palpentes.

Un ventijol movia el fullam. De terracota pura el seu somriure.

Hem tornat a l’avinguda neta i, asseguda, m’oferia gallons àcids, dolços.

Mentre jo mossegava les peces, veges tu què pensava!

Era feliç, car en el silenci mullat del capvespre li he sentit dir:

“-Ella m’ha besat l’olor dels meus llavis taronja”.

 

Aquest article fou publicat ací…