LA RESPOSTA DE LA VILAVELLA A LA INSTAL.LACIÓ DE LA PEDRERA I ALTRES PASSIVITATS.

Com hem comentat en l’article “La pedrera de la Vilavella i el port de Borriana”  és sorprenent, però deu anys d’extracció de roques dinamitant la muntanya del castell,  la destrucció del patrimoni arquitectònic i el paisatge, les molèsties, els riscos i perills d’aquesta instal·lació  no van aportar cap benefici econòmic per al poble, tret del treball de mà d’obra barata per alguns veïns. Tots els guanys se’ls va emportar el port de Borriana i per a la Vilavella l’espoli, sense comptar per a res i sense obtindre res a canvi.

scan02014-642

Vies, trens, maquinària…. de la instal.lació de la Pedrera. Principis dels anys 30. Arxiu de Joan A. Vicent Cavaller

La resposta de l’ajuntament d’ aleshores va ser nul·la, una actitud resignada, callada, molla, sense exigir, ni reclamar, ni defensar el respecte  i interessos del poble. Potser  la submissió al que es considerava  un “poder o força superior” ho impedia. Tampoc la societat vilavellera dels anys vint va saber de què anava la cosa i tot un conjunt de qualificatius expliquen la falta de resposta social: ignorància, passivitat, incapacitat, impotència, indolència…, en definitiva falta de lideratge institucional de l’ajuntament d’aleshores, al.liat amb la manca d’exigència social.

 Aquesta resposta institucional i social d’ inacció,  passivitat, falta de lideratge i determinació vers l’ interés col·lectiu del poble es repeteix de nou al llarg de la nostra recent història.

Localització_de_la_Vilavella_respecte_de_la_Plana_Baixa

Les dimensions del terme de la Vilavella en roig, en un plànol de la Plana Baixa.

 L’any 1940,  finalitzada la guerra civil, l’alcalde d’aleshores va refusar l’oferiment del organisme del règim franquista “Regiones Devastadas”, creada per a la reconstrucció de les destrosses causades per la confrontació bèl·lica. Aquesta és la raó per la qual ací, al contrari de Nules, Moncofa, Xilxes o la Vall, no es va dur a terme cap obra de reconstrucció.

Als  anys 1956/57 l’alcalde del moment va iniciar un procediment administratiu per tal de segregar del terme de Nules les terres de les partides de Cartasses i Paioni, properes a Aigües Vives i posteriorment agregar-les al terme de la Vilavella, i així corregir una situació absolutament desigual,  ja que el nostre terme  sols comptava 610 ha. i el de Nules 5.050 ha. És a dir, Nules té un terme huit vegades més gran que  el de  la Vilavella, i a més el volta completament. El tràmit va arribar al Consell d’Estat que, amb un dictamen, va denegar la petició ja que Nules va moure les seues fitxes i influències. La Vilavella es va resignar davant la decisió, rés més es va intentar i aquesta reclamació, encara molt present silenciosament en l’imaginari vilaveller,  s’ha adormit en el bagul de la història sense que amb posterioritat,  i en ja en democràcia, cap corporació municipal l’ haja intentat capgirar.

En l’actualitat som coneixedors de que la fàbrica STN està ubicada a uns 300 mts de la Vilavella,  però  gran part de les seues instal·lacions estan en terme de Nules, situada la nau d’atomització amb quatre fumerals (el cul de la fàbrica) de cara i a prop del nostre casc urbà, i la nau i explanada de magatzem ja en el nostre terme. D’aquesta situació  res positiu  rebem, els beneficis per a Nules i els sorolls persistents, perills per l’entrada i eixida de camions, les emissions de pols i contaminació per al nostre poble.

la plana d'ahir

El terme  als anys 60. Fotografia de l’arxiu de J. Escrig.

Com a conseqüència de les emissions  pulverulentes, més de 70 agricultors veuen afectada la producció citrícola dels seus horts situats en el terme de la Vilavella, inclòs alguns han tancat la producció, amb les conseqüents pèrdues econòmiques. És decebedor que les nostres institucions, partits polítics i entitats agràries hagen restat inertes i apàtiques durant els més de vint anys que es pateix aquesta problemàtica. Però és cert que, en aquest cas, alguna cosa es mou per la iniciativa de l’associació de veïns i dels agricultors afectats,  i s’inicien accions, a les que s’ adhereix el nostre ajuntament, per tal de que es corregisquen els problemes que ens causa.

Casos com aquest requereixen voluntat ferma, decisió i lideratge per part del nostre ajuntament, de tots els seus components, govern i oposició,  així com determinació ferma  de la societat vilavellera a través de les seues organitzacions i associacions,  per tal de ser  defensats els nostres interessos col·lectius. Cal deixar arrere eixa tradició de resignació y submissió, la falta de consciència col·lectiva que ens deixa desarmats front els abusos del poder. Si repetim la història i no superem eixes actituds d’ inacció de nou la Vilavella eixirà perdent. 

Joan Badenes

JE_141016DSC_5556

Plànol dels termes de Nules i de la Vilavella (en verd). SXVIII. Museu de la Vila.

 

 

 

 

Un pensament sobre “LA RESPOSTA DE LA VILAVELLA A LA INSTAL.LACIÓ DE LA PEDRERA I ALTRES PASSIVITATS.

Els comentaris estan tancats.