Cal emmudir

Cal emmudir.

Emmudir sí,
davant de tanta desesperança,
i d’aquesta quietud humana.
Emmudir per no veure
cap canvi de veu,
la voluntat rovellada.

Cal emmudir
callar per la consciència terrosa,
per l’ocre tristesa,
tenalla dels dies.

Cal emmudir,
que sure la pena.
I quan l’esperança s’escora
l’aire s’aprima i s’enruna.
No balles la llum,
tot és naufragi.

Cal emmudir
si les paraules insomni
onegen ferides,
t’abaten els ulls,
exili la vida.
Sí, cal emmudir.