LA VILAVELLA D’AHIR I D’AVUI: FESTA LA VILA

img001

Bou de vila i bou embolat ( Fotos JA Vicent)     Clicar

Després de les festes de Sant Roc i Sant Xotxim, i tot fent de pont amb la tranquil·la celebració de la festa del carrer de la Cova Santa, ha finalitzat ja el cicle fester al nostre poble amb la traca final, Festa la Vila, de nou tots units i agermanats com si res en la participació festiva. Darrere ha quedat la rivalitat entre els dos carrers, la confrontació i passió pels seus respectius ídols i fetitxes. La Festa de la Vila és la festa de tot el poble,  sense divisions ni enfrontaments per motius de pertinença i pels quals som coneguts pels voltants de la nostra comarca.

img746 (2)

Entrà de vaques (Fotos JA Vicent)  Clicar

img082

Un dia de vaques (Fotos JA Vicent)  Clicar

Passats uns dies de la nostra festa major i havent paït tots el excesos culinaris, alcohòlics i de divertiment fester,  és el moment de donar una ullada comparativa entre les festas d’abans i d’ara i veure com han canviat.  Freqüentment pensem que el que coneixem en un determinat moment és allò que ha existit abans per molt de temps. Eixa impressió podem tenir-la respecte a les celebracions de la Festa de la Vila, però hi ha un clar abans i després en la nostra festa major, on el canvi es produeix a l’inici de la recuperació democràtica del nostre ajuntament.

img863

Altres actes de Festa la Vila ( Fotos JA Vicent )   Clicar

El contingut de la nostra festa principal abans del 1975, any final de la dictadura franquista,  era auster i simple. El primer diumenge del segon dissabte de setembre la festa major amb missa i processó, i a partir del dimarts després de festa d’ànimes, les cinc dies de vaques en la plaça. Això sí, eren cinc dies viscuts intensament al voltant de les vaques i de la seua àgora, la plaça de la vila. Actes que es vivien amb especial excitació: el sorteig dels llocs i muntatge dels carros, cadafals i escales, el trasllat de les vaques en ramat al corro des d’ on s’iniciava “l’entrà”, la “prova” al migdia, el “bou de berenar” que dividia la vesprada taurina donant pas a l’ àpat on es reunien les colles per tal menester en el Bar Lliberal, en la Caixa o en els mateixos carros; res de casals ni celebracions tancades, tots junts amb motiu de l’àgape. La finalització de la jornada amb tres vaques més, les de més bravesa i els crits del personal demanant a l’autoritat “altra, altra”….i parem de comptar, ja que no existien més actes per a celebrar durant la Festa de la Vila, tot el contingut festiu era aquest, pobre i limitat.

 Els records que poden contar les generacions que ho han viscut són senzills, les cançons cantades col·lectivament damunt dels carros, la xaranga de la banda de música en el seu cadafal animant el rebombori, les experiències dels valents exhibint el seu atreviment davant les banyes i els crits femenins d’esglai des dels carros, i no havent més actes, doncs ací s’acabava la festa. Però com a tal era viscuda intensament per tot el poble.

IMG_1770

L’entrà de vaques de cap a rabo         ( Fotos de Joan Antoni Vicent )      Clicar

Amb l’entrada del primer ajuntament democràtic, amb tots els seus edils participant unitàriament,  s’afegeixen  al diumenge  i a les cinc dies de vaques, tota la resta d’actes que actualment coneixem.  Festa la Vila guanya amb contingut sense que tinga quasi res a veure amb la Festa la Vila anterior i pren un protagonisme principal, superant a les festes de Sant Roc i Sant Xotxim fins aleshores amb més impacte i pressupost.

Balls amb orquestres afamades, disfresses, competicions esportives, el  bous de rigor,  gastronomía…, a partir de 1976 la nostra festa major viu un esclat festiu que encara perdura i s’incorporen nous espais i noves formes de viure la festa com els casals,  les colles ja més nombroses, l’hostal del Vi, etc.

Però també cal assenyalar aspectes negatius com el fet de que els casals han anat tancant a algunes colles en el seu reducte, limitant la participació en la celebració col·lectiva, sentit últim de la festa, i derivant en alguns casos en actes incívics com el soroll agressiu en els casals dels més joves o l’excés d’alcohol.

Així mateix Festa la Vila hauria d’actualitzar-se, mantenint un equilibri entra la tradició i la contemporaneïtat. No s’entén des de la espontaneïtat festera el manteniment contra la inèrcia dels temps de continuar amb designis cortesans  i actes protocol·laris constrenyits, a més  a més quan és difícil trobar voluntàries per a tal activitat i costen molts diners a l’erari públic en l’apartat de representació. En tot cas és un anacronisme  mantenir aquest tipus de protocols – perqùe no festers i festeres ? –  però que en tot cas es manté al nostre voltant.

Caldria donar més participació en l’elaboració del continguts festius a les colles i que siguen els seus representants de forma organitzada els que col.laboren en la programació, que hauria de ser variada i sense tanta preponderància taurina. Una Festa la Vila de tots i per a tots.

Joan Badenes