Contra Paradís, (16/52)

      16. El terror i l’ortografia

       En aquell temps jo anava a l’escola de don Manuel Segar­ra, un mestre ossut, alt, molt seriós que ensenyava l’or­tografia repartint galtades i era un dia de sol extremadament blau amb l’aire dormit dins d’una calma de gener.

Escoles públiques (1905-1981)

Escoles publiques de la Vilavella (1905-1981) Foto de Pilar Cavaller Vicent

Don Manuel portava un guardapols color canella, tenia el coll llarg, amb molta nou i les mans poderoses, les ungles grogues de nicotina i la seua intel·ligència era pràctica a pesar del terror que impo­sava. Aquell matí tan blau don Manuel amb veu sonora, i lenta­ment, dictava: “En Onda hay una balsa muy honda…” Enmig d’un silenci angoixós els xiquets escrivíem la frase en el quadern a ratlles i el mestre amb el polze penjat de la cisa de l’armilla co­mençava a passejar-se per la vora dels pupitres escrutant el tre­ball.

images (1)

Model d’escola en ple franquisme

Un advertia que s’acostava per darrere i de sobte se sentia una bescollada que ressonava en tota l’aula seguida d’un plor terrible. Algú havia escrit honda amb hac o sense hac, però ¿quina Onda i quina hac podien ser? Una altra descàrrega i un nou alarit afegien més dubtes i més pànic a l’opció i quan don Manuel passava pel teu costat el cor et batia les costelles, ell llegia de reüll el que havies escrit i tu esperaves el veredicte su­maríssim: si no et pegava, havies encertat; si erraves, la seua maça baixava com un llamp sobre la teua nuca i la sacsada t’ar­ribava fins el carpó. El dictat seguia: “Ernesto el ermitaño…” I l’ortografia anava obrint-se camí a través l’espant.

 Foto escolar de Manuel amb el mestre don Manuel (neta)

Grup d’escolars de don Manuel Segarra ( A l’esquerra del mestre l’escriptor Manuel Vicent )

Manuel Vicent