Com anem de naixements a la Vilavella?

natalitat-jpgFa unes setmanes, un article al diari El País (6-7-2014), advertia que, el 2050, Espanya seria el tercer país més envellit del món amb més d’un terç de la població per damunt dels 65 anys, segons les projeccions demogràfiques. Naturalment, certs paràmetres podrien canviar, la qual cosa modificaria aquesta predicció: en concret, una pujada de la natalitat autòctona (cosa difícil en les condicions socioeconòmiques actuals), i/o l’increment del corrent immigratori que augmente el grup de dones en edat fèrtil. Però, com ja sabem, La Vilavella té una població prou envellida per la coincidència de dos factors: l’augment de l’esperança de vida que, sortosament, sembla que continuarà, malgrat les retallades del sistema sanitari, i la caiguda de la natalitat, questió que mirarem tot seguit.

El Concili de Trento (1545-63) va fer obligatori a les Parròquies el manteniment dels Llibres Sagramentals, on s’enregistraven cinc esdeveniments de la vida dels cristians: batejos, soterrars, matrimonis, confirmacions i excombregacions. Gràcies a aquesta disposició, i com que antigament tothom era batejat, podem identificar els naixements amb els batejos, cosa molt útil als investigadors, abans de la creació del Registre Civil, el 1870. Encara que l’Arxiu Parroquial de La Vilavella està incomplet, amb aquesta font i la informació actual de l’Institut Nacional d’Estadística, podem saber la mitjana de naixements anuals en diverses décades:

estadística naixements lavilavella

La segona meitat del segle XIX ha estat la més prolífica de la història del poble. Els anys 1867, 1869, 1884 i 1886, enregistraren més de 100 batejos, essent 1869 el màxim de la sèrie, amb 112. La caiguda del nombre de naixements es produeix a partir dels anys 80 del segle passat, una tendència que continua fins ara i amb xifres ja molt baixes: per exemple, els 23 i 20 naixements dels anys 2001 i 2012.

Naturalment, el que hem vist fins ara són xifres absolutes. Es més aclaridor relacionar els naixements amb la població. Així obtenim la Taxa de Natalitat: naixements per cada mil habitants; la Taxa de Fecunditat: naixements per cada mil dones en edad fèrtil (15-49 anys), i l’Indicador Conjuntural de Fecunditat: mitjana de fills per dona. Al següent quadre es pot vore la trajectòria d’aquestes taxes. Per evitar distorsions, el nombre de naixements utilitzat és la mitjana del quinqueni anterior i posterior a l’any de referencia.

estadística naixements lavilavella2

Per a la substitució generacional, cada dona deu deixar-ne una altra, de manera que el nombre de fills per dona no pot baixar de 2’1, i això sempre amb condicions sanitàries òptimes. La raó del decimal és perque naixen més xiquets que xiquetes: 512 xics per cada 1000 naixements. Tal com podem vore, fins els anys setanta encara una generació podía substituïr ampliament l’anterior, però ja fa décades que això no és possible. De tota manera, hem de tindre present que la natalitat tan elevada en èpoques antigues, no era tan sols fruit de la manca d’informació i de mitjans anticonceptius o de certes actituts religioses, sinó que responia a una mena de compensació de l’altíssima mortalitat infantil que impedia tirar endavant una bona part dels nascuts: deu, vint o, fin i tot, més de trenta xiquets morien a l’ any, com vorem, en parlar de la mortalitat.

Finalment, direm que l’índex de fecunditat de La Vilavella, està per sota de l’espanyol (1’41) i que l’espanyol, al seu torn, és un dels més baixos d’Europa. La preocupació per l’envelliment de la població ha fet que alguns països europeus tinguen polítiques molt més favorables a la natalitat (serveis, ajudes familiars, avantatges laborals per a les mares) amb l’elevació d’aquest índex, que ja s’apropa a la substitució generacional: 2’13 a Islandia, 1’92 a Noruega o, el més cridaner, 1’97 a la veïna França.

Caldrà pensar-hi.

Article elaborat per Concepción Domingo.