DISTÒPIES VILAVELLERES, CHAPTER ONE: Com ara tu, què hauria passat si Manuel Vicent hagués estat torero?

La Vilavella | 1 de Juliol de 2014.

Hui ha estat inaugurada a La Vilavella la nova plaça de bous multifuncional “Manuel Vicent” a les antigues instal·lacions esportives del camp de futbol de les Basses Roges en un exercici de recuperació mediambiental sense comparació  si fa no fa des de  l’Aeroport de Castelló.

L'autor de l'infografia es va calfar molt el cap, després d'aquesta horrenda presentació es dedica a maquetar col·leccionables de kiosc per a setembre

L’autor de la infografia es va calfar molt el cap, després d’aquesta horrenda presentació es dedica a maquetar col·leccionables de kiosc per a setembre

Moltes personalitats del món polític i taurí han estat presents a la posada en marxa d’aquest projecte llargament posposat per la conjuntura socioeconòmica i –sobretot– cultural existent.

El destre nascut a La Vilavella el 1936 ha estat acompanyat durant tota la cerimònia pel no menys il·lustre banderillero i “recortador” vilavellenc Pepe Abad, qui ha exercit de Cicerone del torero en tot moment.

Manuel Vicent va debutar al 1953 a una novillada on va donar bon compte dels bous Daguerrotipo, Ulises i Caín i des de llavors es va fartar de tallar orelles, rabos i eixir a braços de tots els seus incondicionals de tota plaça que es va dignar a xafar. Batejat per l’enyorat Andrés Montes com a “El Dennis Rodman de la tauromàquia“, Manuel Vicent era de tècnica refinada i d’una espasa més esmolada que una ploma, i no va patir gairebé agafades greus, es va retirar als 44 anys per dedicar-se a allò que més li agradava, la cria de bous de lídia.

El cartell de les festes de Sant Roc. "Bullfight style", segons el seu dissenyador.

El cartell de les festes de Sant Roc. “Bullfight style”, segons el seu dissenyador.

Una carrera condemnada a l’incompresió:

Ningú no és profeta a la seua terra, i des d’un principi Manuel ho va tindre molt cru per explicar els seus pares i companys de quinta de La Vilavella, poble natal del torero, que la seua passió estava lluny de les tertúlies sobre la prosa del Segle XIX o la poesia renaixentista. “Jo sempre havia somniat a enfrontar-me al drac, com Sant Jordi, però de forma metafòrica, així que la primera vegada que vaig vore Manolete o Lagartijo a les pantalles del NO DO vaig quedar prendat per a sempre més“.

Sant Xotxim sempre ha fet gala d'un estil més minimalista, però clar, ells són d'un sol autor.

Sant Xotxim sempre ha fet gala d’un estil més minimalista, però clar, ells són d’un sol autor.

Néixer a un poble d’arrels literàries tan grans com La Vilavella és un problema si el que vols fer està considerat com un art menor per uns i per una pràctica medieval per uns altres. Quan parlem d’uns i d’altres ens referim, clar està, als dos barris que defineixen per excel·lència el savoir faire vilavellero, com diuen ells mateixa de forma irònica.

Al barri de Sant Roc són més de Marcel Proust i es passen el dia parlant de sa mare, i a Sant Xotxim el referent és James Joyce i tots els veïns rellegeixen Dublineses orgullosament asseguts a la fresca quan el dia comença a allargar. A l’estiu es celebren les seues conegudes conferències sobre literatura on els ponents provinents de mil i un llocs d’arreu del món vénen a desgranar obres presentades en cartells com si foren bous al carrer, tractant d’atreure així el creixent públic que cada volta més acudeix en massa a vore els d’aquesta festa vintage lluint les seues barbes, tirants i equipats amb sabatilles de careta. Hipsters, els anomenen alguns, que cada volta en són més i ho han demostrat fent costat al destre de La Vilavella durant l’inauguració.

El perenne alcalde de La Vilavella, Rubén Portalés, amb 4 legislatures al damunt, ha lloat la nova obra, i diu que la Plaça Multifuncional “Manuel Vicent” suposa un nou gresol cultural on els joves tindran l’oportunintat d’emular els seus ídols i donar molta publicitat al poble: “des que es va incloure el parany com assignatura troncal, aquesta és una de les millors notícies possibles i està bé que els joves del poble tinguen una opció més per a triar“-… A la pregunta d’un subversiu jove amb pèl llarg i algunes rastes sobre què passa amb els grups de rock, l’alcalde ha cridat la policia intel·lectual (abans local) que l’ha apallissat amb un llibre de Tolstoi davant l’aplaudiment de tots els presents amb la col·laboració “espontània” de Manuel Vicent, que li ha pegat un calbot a mode de “puntilla” i que l’ha fet eixir “a hombros” de l’edifici batejat amb el seu nom.

Sens dubte una jornada que passarà a l’història. Sense cap més incident, la jornada ha acabat amb la xarrada sobre esquers de pesca portada a cap pel pescador internacional de mabres Paul Auster, que presenta el programa “Mabres Extremadament Grans” al canal Discovery Max.

2 pensaments sobre “DISTÒPIES VILAVELLERES, CHAPTER ONE: Com ara tu, què hauria passat si Manuel Vicent hagués estat torero?

  1. Estaría bueno que los textos en valenciano tuvieran traducción al castellano para difundirlos en las redes sociales latinoamericanas.

Els comentaris estan tancats.