LA VILAVELLA D’AHIR I D’AVUI : LES FESTES DELS CARRERS SANT ROC I SANT XOTXIM

Originàriament les festes en general i per tant també les de Sants de la Pedra, Sant Roc i de Sant Xotxim, són esdeveniments on reunits grups de persones expressen alegria, diversió i espontaneïtat, ja que representen una ruptura de la quotidianitat i creen unitat entre els participants pels lligams d’emocions compartides. Eixe ha sigut sempre el seu sentit primigeni i les festes formaven part del cicle  anual d’un poble, trencaven la rutina  de la dura i precària realitat, i  per un temps es vivia  l’alegria i el trencament de les distàncies socials. La festa significa una excursió pels afores de la condició social ordinària.

img137p

Clicar per veure àlbum “Sant Roc, ahir”

Amb la proliferació de l’oci, el turisme, la cultura de l’espectacle i l’accés a les festes dels altres pobles,  sempre n’hi una festa a la vista; això causa que es perda  el seu sentit  originari com a ritual alliberador de l’ordre establert en la vida diària per tal d’anar convertint-se en espectacle o en un fet quotidià mancat de significació.

A finals de Juliol  comença a la Vilavella  amb les festes dels Sants de la Pedra el ritual del cicle fester, en el que  l’atenció i protagonisme majoritari  se l’emporten les festes dels carrers Sant Roc i Sant Xotxim, tradicionalment marcades per una forta rivalitat i competitivitat que ha condicionat intensament no sols les pròpies festes, sinó també la convivència entre veïns del dos barris, al menys  la dels seus membres més apassionats i que, amb aquesta peculiar confrontació amb motiu de la festa, ha centrat l’atenció i polaritzat a la resta del poble.

Actualment l’apassionament rival entre xotximers i roquers ha baixat de decibelis, però encara en queda, això sí plantejant-se d’una forma més adient als temps que corren.

img476p

Clicar per veure àlbum, “Sant Xotxim, ahir”

Abans es vivien aquestes festes de forma emocionalment excloent, amb una rivalitat en la que la reafirmació d’allò propi de cada barri comportava necessàriament la negació de l’altre; això provocava una enemistat entre veïns on el contingut identitari, el pertànyer a la comunitat de roquers o xotximers amb els seus respectius patrons Sant Roc i Sant Xotxim,  era i és l’element central motiu de celebració, i en el que el bou representa el seu tòtem.

Però aquestes  festes, a pesar de la rivalitat i la confrontació,  responen (i és un comentari realitzat des d’una perspectiva històrica) a un mateix esquema i contingut, ja que tenen el mateix tipus d’ actes festius sense grans diferències entre ells, tret bé siga dit d’ alguna singularitat. Per tant la competitivitat sols ha pogut expressar-se en alguna cosa tant  abstracta com la procedència dels bous i la seua bravesa o la bufa per qualsevol acte festiu de l’altre.

Però si en perspectiva temporal donem una ullada als actes festius que configuraven les festes de Sant Roc i de Sant Xotxim d’abans i els d’ara s’observen evidents diferències i canvis.

Una sèrie d’actes i continguts que formaven part del ritual fester d’abans com les cavalcades, les berbenes amb concursos i balls, els concerts de bandes de música, les tradicionals cucanyes del dia de festa d’ànimes amb la trencada de perols, carreres de sac, jocs tradicionals etc, la revetlla amb  música tradicional en valencià com la del grup “Els Llauradors” i  el “Cant d’albaes” en el carrer Sant Roc, els espectacles i actuacions d’orquestres estel·lars,  ja no estan presents en els programes festius actuals.  Sí que es mantenen els clàssics: els actes religiosos, els castells de focs, la banda de música amb els  passa carrers, la revetlla amb el tradicional porrat, totes les variants dels menjars, esmorzars, dinars i sopars, la singular festa d’ animes (en el carrer sant Roc es continuen cantant les peteneres), i per damunt de tot com a espectacle dominant i quasi monopolitzador, els bous.

IMG_7230

Clicar per veure àlbum, “Sant Roc, avui”

Però en la festa del bous  es va produir un canvi quantitatiu que afectà al seu sentit cerimonial i mític. Abans, fins els anys 70, s’ organitzaven en cada carrer  quatre bous, això permetia investir el bou amb una aurèola mítica que quedava gravada en la memòria col·lectiva per molt de temps. Els més majors encara recorden els noms d’aquells bous que marcaren una època: Lamparillo, Mansanito, Clavelito, Lucerito, l’Agüela, Coronel… que també han donat lloc a frases fetes com la de “és més brau que un Lamparillo”, o cançons com la de “ Ai que timo…”

Però va arribar un moment en que això va canviar amb l’ inici i expansió d’una botja carrera per a fer més bous en un barri que l’altre, arribant a soltar cada carrer al voltant de 18 bous  i entre els dos   quasi quaranta. La quantitat, aspecte tantes vegades que cal deslligar de la qualitat, va provocar la desmitificació del bou com element ritual, ara convertit en un espectacle més sense la singularitat i emotivitat antigues, en el qual ja ningú no recorda cap nom en concret.

IMG_0714

Clicar per veure àlbum, “Sant Xotxim, avui”

Els bous han monopolitzat les festes en detriment de la diversificació del contingut dels actes festius, actualment cada carrer programa al voltant de deu o dotze bous. En eixe sentit, les festes s’han empobrit i la imaginació per organitzar actes  al gust de tothom ha quedat obnubilada i quasi esborrada per l’afició als actes taurins dels qui les gestionen. Caldria replantejar i racionalitzar aquesta enorme quantitat de bous i espectacles taurins que es fan i buscar de nou l’ equilibri i la diversitat de la festa, és a dir actualitzar-la, modernitzar-la,  i donar pas a altres expressions festeres, així com incloure altres actes tradicionals ara perduts.

Especialment caldria tindre més en compte la nostra música i el nostre folklore, que estigueren més presents i no com ara que, en una expressió d’ auto-menyspreu s’ignoren,  i  s’admiren i utilizen les d’altres llocs aliens. Seria una forma de recuperar per a les festes la nostra cultura i la resta de les nostres tradicions. En definitiva, una forma de  viure la festa amb  tradició (sense monopolis) i modernitat ( oberta a noves iniciatives).

Joan Badenes              Fotos dels àlbums… Joan Antoni Vicent