Nits d’estiu

imageLes nits ja havien començat a canviar. La manega llarga i els pantalons texans començava a sobrar. Els braços i les cames volien desempallegar-se dela tela que els ofegava durant tot el dia, per la qual cosa la tela de la roba començava a amainar, ensenyant les blanques extremitats que encara estaven orfes de sol. Al llit les mantes ja havien començat a hibernar i en els llits solsquedaven llençols fins que ens abraçaven de matinada.
​El temps ens convidava a eixir i a gaudir de la suau temperatura que teníem per les nits. Calia aprofitar el plaer que ens proporcionava l’estiu, el qual barrejat amb la nit clara i transparent, ens volia atrapar en una nit de llum natural, de brisa neta i de la flaire que desprenien les alfàbregues i els gessamins.
​Sols faltava que nosaltres acabarem d’adobar aquell espectacle amb les olors que ens proporcionarien les coques amb tomaca i ceba i els entrepans de truita i de formatge que portaríem en les carmanyoles, acompanyades de vi blanc fresquet i de llaunes de cervesa guardades en una bossa nevera.
​Després de l’àpat i de la beguda era l’hora d’encendre un foc purificador que acabaria de crear l’ambient adequat per a gaudir d’una nit perfecta. Aquest escalfaria el perol de fang amb el que barrejaríem el rom, el cafè el sucre i la llimona gaudint d’un líquid celestial que ens faria despertar les nostres animes.
​Llavors era l’hora de treure la Guitarra i de cantar a la llum de la lluna les velles cançons d’estiu, de vells amors inoblidables i de bones amistats.

Article le elaborat per Sebastià Roglà.