LA VILAVELLA D’AHIR I D’AVUI : A LA FRESCA.

 PRENDRE LA FRESCA, VIDA AL CARRER.

Carrer St. Roc

Carrer Sant Roc, principis dels 60. Fotografia de l’arxiu de J. Escrig

Carrer St. Roc 2

Carrer Sant Roc en l’actualitat, estiu 2014. Fotografia de J. Escrig

Moltes vegades el canvis en els costums i hàbits socials es produeixen a poc a poc, en altres ocasions, influïts per modes, per l’aparició de noves tecnologies o nous espais, es realitzen amb rapidesa. Aquest és el cas de la quasi desaparició del costum a l’estiu  d’eixir al carrer a prendre la fresca i a jugar. Fins fa poc, al capvespre, quan la canícula estiuenca baixava el seu braser,  era normal veure grups de veïns, adults i xiquets, asseguts al portal de casa o jugant els jocs de “tota la vida”.  Però era alguna cosa més, eren oportunitats de relacions, de fer tertúlies, xerrar,  posar-se al dia de les últimes novetats locals, dels jocs tradicionals de carrer que omplien de guirigall l’ambient, com jugar als quatre cantons, al sambori, a bali, a capitolet, a amagar-se, a bufos o cromos,  etc… En definitiva, de relacions socials al carrer, un estil de vida molt mediterrani, on les salutacions, hola i adéu, eren inevitables si es volia expressar una bona educació.

Actualment s’observen,  inclús a l’estiu, els carrers buits, sense personal passejant-se ni asseguts al brancal, ni xiquets jugant al carrer, la glorieta sense vida social; aquests costums estan desapareixent, sobretot el de seure a prendre la fresca i amb ells les converses quotidianes, les relacions  entre veïns asseguts al carrer mirant l’estiu passar i la pràctica dels jocs al carrer.

img258p

Clicar per veure àlbum (Foto Joan Antoni Vicent )

I és que , com deia, les noves tecnologies i els nous espais,  deriven en noves formes de vida. Ara entre que ja fa temps que els cotxes han pres possessió de l’espai urbà (la cosa afortunadament està canviant), les diferents pantalles tecnològiques com la televisió,  amb el poder d’atracció de les  imatges, les diverses “maquinetes” dels joves com els smartphons, wii, play, etc., que absorbeixen l’ atenció i el temps abans dedicat a altres menesters, així com els aparells d’aire condicionat que eviten els calors, la gent ja no ix tant al carrer. Aquest contrast és el que mostra les dos fotografies de Juan Escrig d’un aspecte del carrer sant Roc i l’àlbum fotogràfic de Joan Antoni Vicent sobre l’estiu a la fresca en la Vilavella dels anys 80, que constata que hi havia un estar al carrer per a “prendre la fresca” i en canvi ara,  ens recloïm en  l’ambit privat de les nostres cases.

Joan Badenes