RECORDANT EL BAR LLIBERAL/NACIONAL. EL CASINO D’ALBERTO

El bar Nacional, abans de la guerra (1936-1939) es deia bar Lliberal, també conegut com a casino d’Alberto, ha gravitat en la vida social del poble durant  gran part del segle passat. La seua història particular ha reflectit la història col·lectiva així com la manera de viure dels vilavellers durant 80 anys.Era un punt de trobada i de relacions  tan d’adults com del jovent,  era un petit paradís de l’oci i el lleure, cuina sagrada dels aperitius, també improvisada oficina de cobrament dels jornals dels collidors.

 Des de l’inicidel segle XX quan va aparèixer, fins el 1986, any que es tancaren les seues portes, el casino d’Alberto ha significat  un lloc de referència cabdal  en la vida social de la Vilavella i així ho recordaran tots els vilavellers majors de quaranta anys. C’ Alberto era tot açò si fem una ullada retrospectiva del que allí passava, els hàbits i costums, el  nivell econòmic  i situació política que ha existit en la Vilavella durant aquest interval de temps.

 L’origen del bar el trobem en una casa del carrer Sant Roc, coneguda posteriorment com la de “Rafael  el pintor”, vaivé de la història, d’esquena a l’actual bar de C’ Alberto, hereu i testimoni dels sabors que s’elaboraven al casino. En la planta baixa d’aquesta casa el Juan Escrig originari, avi dels actuals Alberto, Paquita i Juan, tenia una tenda, un comerç de queviures de l’ època, denominada “Ultramarinos Finos”.  Allí es venien embotits, arròs, farina, oli,  sardines de bota, etc…, els productes essencials de l’ alimentació d’aleshores. En el primer pis  oficiava una barberia i una tertúlia de café dels prohoms del poble, farmacèutic, metge, rector…

bn666

Bar Nacional. Fotografia de l’arxiu de J. Escrig

En 1927 Juan Escrig amb els diners d’una herència compra l’edifici del balneari de Repressa, el San Juan Bautista, situat al carrer Sant Roc  aprop de la plaça de la Vila, i munta el bar Lliberal, denominació que indica quin seria el seu tarannà.

Des del seu inici el Lliberal ofereix tota un sèrie de productes d’elaboració pròpia:  aperitius, refrescos, cafés,  xocolate, pastes i la seua especialitat, els gelats amb el seu afamat “Biscuit Glacé”. També és un local de celebració de bodes, on el menú que s’ofereix és xocalate amb pastes, el típic de les bodes de l’ època.

 Si en la planta baixa es reunien els lliberals, al primer pis ho feien els socialistes, tot un exemple de ser un local amb vocació tolerant i d’integració democràtica.  I així es manté fins l’any 1936, que amb la sublevació militar de Franco contra la República, esclata la guerra civil i el bar Lliberal ha de tancar les seues portes. La família de Juan Escrig i de Concepción Arnau es parteix, els majors dels cinc germans, Juanito, Rafael i Enrique són reclutats al front, i com  la Vilavella es trobava al mig mateix d’un front bèl·lic, els pares amb els fills menuts Amelia, Alberto i Conchita, es refugien al poble de Llaurí (València) on el fill Alberto treballa de cambrer al casino del poble.

ordres de tancament i apertura

Ordre governativa del tancament.

 Finalitzada la confrontació bèl·lica, el bar obre de nou les seues portes i reprèn la seua activitat, però ha canviat la seua denominació, ara adaptada al nou règim, del bar Lliberal passa a anomenar-se bar Nacional, sense lliberals ni socialistes. Determinats noms dels seus productes també canvien de nom, el “mig rus”, la copa de café gelat amb bola de “mantecao” passa a denominar-se  “copa nacional”.  La duresa de la post-guerra  i la repressió també li van arribar al bar. Amb motiu que Juan Escrig atenia amb normalitat els vençuts de la guerra -els republicans represaliats que allí tractaven de fer vida normal sobreposant-se a la marginació i humiliació-  el 9 de Gener de 1.943 el van castigar amb el tancament del local, en principi indefinidament després quedà en vint dies.  L’ordre governativa indicava amb severitat que  “ en ese local se hace labor contraria al Glorioso Movimiento Nacional, con aquiescencia de Vd., practicandose asimismo en determinadass mesas y clientes marxistas, una labor derrotista contra nuestro movimiento..”

La post-guerra i el temps de la fam també van marcar la precarietat i l’austeritat sobre els productes consumits al bar, algún café i les clàsiques ampolles d’aigua eren tot el que es veien sobre les taules de marbre blanc.

bn42

Celebració d’una boda en el bar Nacional 1962. Fotografia arxiu de J. Escrig

 En 1950 Alberto es casa amb Paquita Adsuara, i en 1955 s’encarregaren de la seua gestió, però ja com a propietaris, una vegada jubilat el seu fundador; així s’inicia una nova fase en la vida del bar.  Encara eren moments de pobresa econòmica i de vida austera, però la instal·lació de la primera televisió del poble -al  anys 60- anima la seua vida i per la qual cosa es reuneixen-majoritàriament hòmens-, al voltant de les seues emissions i de la retransmissió dels partits de futbol.  Era el temps de les primeres copes d’Europa del Real Madrid.

bn01

Bar Nacional, finals dels 70. Arxiu de J. Escrig

 A la senzilla oferta anterior incorporen noves elaboracions artesanals que amb el temps es convertiran en un clàssic entre l’oferta hostalera dels voltants: ensaladilla russa, banderilles, clòtxines,  sépia, maionesa,  calamars, i  els recordats gelats, “mantecao” cafés, orxata, merengada. El desenvolupament econòmic agrari dels anys 60 provoca que acudisca més el veïnat i es consumisquen amb deler aquest productes i així el bar Nacional reprèn el vol que ha planat durant els posteriors 25 anys,  Als clàssics jocs de taula, el dominó i les cartes, s’afegeixen nous serveis d’oci i lleure, el billar, futbolins, habelins, màquina de discos on sonaven els èxits musicals, la primera oferta de lleure tant per al jovent com per als adults que treu de la sopor quotidiana a la societat vilavellera de l’època.

bn06

Últims anys del bar Nacional. Foto arxiu J. Escrig

A banda d’aquests inoblidables sabors i vivències, la gent recorda el caràcter tranquil i afable d’Alberto i Paquita, així com el dels seus fills, Paquita, Alberto i Juan que s’incorporen de ben joves a la vida del bar: la vida familiar transcorre entre les seues parets.  Una figura sobreïx en aquest panorama , la de Joanet “El Caque”, l’eficient cambrer organitzador de les demandes de la clientela cada vegada més nombrosa.

bn15

Alberto Escrig. Arxiu de J. Escrig

scan2014-106

Paquita Adsuara. Arxiu de J. Escrig

bn26

Joanet “El Caque”. Arxiu de J. Escrig

Així passa el temps,  i l’any 1986 arriba la jubilació d’Alberto i Paquita, l’espai envelleix i requereix molta inversió per a la seua millora, és el moment de l’adéu i de tancar les portes.  Amb aquest tancament una època de la Vilavella també clou. Les generacions de vilavellers que l’han viscuda, mantenen en la memòria els sabors  allí provats i les experiències allí viscudes. Una síntesi d’aquells gustos encara es poden tastar en C’ Alberto, al carrer Sant Vicent, sabors i caràcter que es conserven  de l’antic bar Lliberal/ Nacional.

Cliqueu a l’enllaç per veure l’ album de fotografies sobre el bar Lliberal/Nacional, el casino d’Alberto, de Juan Escrig Adsuara:

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.687593661274789.1073741830.683090281725127&type=3

Article  de Joan Badenes.