Els nostres estiuejants voladors

Al voltant de la primavera, i possiblement des que el poble és poble, arriben a la Vilavella, igual que a moltes parts d’Europa, els primers estiuejants. Ja comença a “fer bo” i el nostre clima és un gran atractiu per aquests forasters. Els podem reconèixer fàcilment, degut al seu aspecte diferent a la resta d’habitants del nostre poble. I no em refereix a persones, sinó als pardalets que ens fan companyia en els mesos de calor. La paraula oroneta ja ens dóna una xicoteta pista per on van els trets, encara que com tractaré d’explicar en aquest xicotet article, no està del tot correctament utilitzada. Esta paraula, pareix que estiga allunyada de “golondrina”, que és la traducció correcta a castellà, però tenen un origen únic. Provenen del llatí hirundĭtta, diminutiu de hirŭndo, que vol dir “oriundo”. El significat de “oriundo” és “vingut d’una altra part”, i és realment el que són, animals vinguts d’una altra part del món. Estes oronetes, fan una funció increïble per al ser humà; eliminar grans quantitats d’insectes voladors, especialment els molestos mosquits. No és casualitat que apareguen plagues com la de l’any passat en la mar de Nules, i que tinguen que fer polvoritzacions massives per a poder controlar estes poblacions. Sense voler, moltes voltes estem alterant el seu hàbitat, i deuen cercar altres llocs per a poder criar, ja que no ho poden fer ací. Per tal que ens fem una idea, cada oroneta necessita entre 5 i 6 grams d’insectes al dia, i són necessaris quasi 4 kg d’insectes para a mantenir a tota una família des de març a agost. En un estudi fet en Catalunya, s’ha estimat que la població d’oronetes censades en esta comunitat en l’any 2008, va consumir al voltant de 65 tones d’insectes. El que coneixem com a oronetes, realment són tres especies molt diferents d’aus, les oronetes, els avions i les falzies, que utilitzen estes terres per a criar per l’abundància del seu aliment, els insectes, i tornar després al seu lloc d’origen, en una de les migracions més massives i llargues que es coneixen. I a més a més, les tres espècies sempre tornen als seus llocs de naixement, i concretament al mateix forat o paret on han nascut. Hi ha una altra espècie mes, de la qual només he vist alguna parella aïllada, que és la falzia real (Tachymarptis melba), pardal que fa el niu en talús al camp (com els abellerols), mentre que en les ciutats es refugia i cria igual que la falzia comuna és a dir en forats de les teules majoritàriament. És molt similar a la falzia que coneixem, però mes gran i amb la panxa blanca.

Avió, oroneta i falcia

Avió, oroneta i falcia

Hi ha moltes similituds entre elles; com ja he comentat, totes mengen grans quantitats d’insectes; totes tres són migratòries i tenen com a característica principal la seua eficiència en vol; fer fins a 12.000 km dos voltes a l’any, fa que siguen super-atletes, amb velocitats màximes de 100 km/h en el cas d’oronetes i avions, i de fins a 220 km/h en el cas de les falzies. No parle de velocitats en vol picat, sinó en vol lineal. Es calcula que fan 200 km per dia a una velocitat mitja de 60 km/h. També una altra característica que comparteixen és que solen fer els seus nius en estructures construïdes per l’home.

 

ORONETA COMUNA (Hirundo rustica rustica)

Oroneta comuna

Oroneta comuna

Niu d'oronetes

Niu d’oronetes

L’oroneta comuna que es troba dins de la família dels hirundínids, en l’ordre dels paseriformes. Es tracta de l’oroneta amb major àrea de distribució en el món, trobant-se en Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. L’oroneta és un pardal de camp obert, que utilitza estructures fetes per l’home per tal de reproduir-se. Fan els nius amb boletes de fang barrejades amb fibres vegetals, i sempre en forma de tassa, recolzant-lo a la base de petits ràfecs de les bigues o parets i a dos o tres dits del sostre, en pallisses velles, coberts, patis interiors, forats d’escala, garatges o magatzems. Les femelles ponen de 3 a 5 ous que incuben durant uns 14 dies. Els pollets comencen a volar als 24 dies després de l’eclosió de l’ou. La parella adulta, es fa de per vida, emigrant també tots junts. Només en cas de mort d’un dels dos, el supervivent buscarà una altra parella. Són les primeres que vénen, i a la Vilavella tenim casos de poblacions que, degut al canvi climàtic que estem experimentat, comencen a no emigrar i resten sedentàries al poble. És freqüent veure aquestes poblacions en hivern al campanar, de cara al sol del matí per tal d’escalfar-se. A la fi de setembre, tornen al seu lloc d’origen, África central, sempre bordejant la costa, i passant per l’Estret de Gibraltar. Cal tenir en compte que les orenetes estan protegides per la legislació autonòmica, i que no es poden trencar els seus nius sense autorització del servei de protecció de la fauna de la Generalitat. En un altre article, descriurem què fer en el cas de trobar alguna cria, o haver de desfer-nos d’ un niu per necessitat.

 

AVIÓ COMÚ (Delichon urbicum urbicum)

Avió comú

Avió comú

 

Niu d'avions

Niu d’avions

L’avió comú, de la mateixa família que l’oroneta, però distint gènere. Es pot trobar en Europa i Àsia. L’hàbitat que li agrada a l’ocell, és el camp obert amb vegetació baixa, sempre amb aigua disponible. És més urbà que l’oroneta i fa els seus nius amb boletes de fang, en forma de copa tancada baix dels ràfecs dels edificis; és una manera de distingir l’oroneta de l’avió; el niu de l’avió sempre està tancat completament, llevat d’un xicotet forat que els fa de “porta”. Si els avions trien el nostre poble per a niar, indica una qualitat de l’aire excel•lent. Nien generalment en colònies, i ocasionen, a voltes, problemes de brutícia sota dels nius. Això ocasiona que molta gent llance els nius a terra, una aberració que té moltes conseqüències sobre nosaltres mateixos, ja que com hem comentat, fan una feina increïble amb el control d’insectes. No obstant, si algú no vol tindre avions, ha de eliminar el niu en hivern, per a no matar també ous o cries, que tenen una mort quasi assegurada només pel bac. Generalment, ponen quatre o cinc ous, amb una durada d’incubació de 14 a 16 dies. Les cries deixen el niu amb 22 i 32 dies, tot depenent del clima i de la disponibilitat d’aliment. Igual que la oroneta, estes aus fan parelles de per vida, emigrant i vivint junts tot l’any. A diferència de l’oroneta, en la seua migració, no necessàriament passa a Àfrica per l’estret, sinó que, a voltes, vola per damunt de la Mediterrània i el Sàhara, ja que el seu vol és fet a molta més altura que la oroneta. Al nostre poble, aquest ocellet sol vindre sobre un mes després de les oronetes, i pràcticament, retornen a Àfrica en la mateixa data.

 

FALZIA (Apus apus)

Falzia

Falzia

La falzia pertany al gènere dels apodiformes, i dins d’aquests a la família dels apòdids, especialment adaptada per al vol, amb ales falziformes (d’açí el nom de falzia). L’etimologia d’Apus apus ve del grec antic, on “apus”(άπους) volia dir sense peus.

Niu de falzies

Niu de falzies

    Sense dubte és una au meravellosa, m’atreviria a dir única en el mon animal. Està absolutament modificada per a la velocitat, i amb aquesta evolució, ha sofert molts canvis fins i tot en el seu comportament. Són tan especifiques, que passen 9 mesos a l’any volant sense descans; fins i tot dormen volant a gran altura. Per això moltes voltes, quan ja és de nit, es poden escoltar els seus característics xiscles que els ha fet tindre el nom “d’au del diable”, ja que comencen a ascendir fins els 2.000 metres, on dormen volant en cercles. Una altra característica de la seua evolució és que no tenen tres dits cap avant, i un cap arrere com la majoria d’aus; com no els fa falta agafar-se a branques, tenen els quatre dits cap avant en forma de garra, per tal de poder escalar en cas de caure a terra, i així poder llançar-se per a començar el vol, i per a gatejar per les teulades. Si encontreu alguna falzia a terra, simplement tenim que volar-la amb les mans, i normalment no tindran problemes per a volar. Fan els nius en buits, especialment a la Vilavella en els forats que queden en les teules,i amb trosets que arrepleguen en vol, però d’una manera molt senzilla. Com ja hem comentat, tenen hàbits monògams, però amb una diferència respecte a les altres dues aus comentades anteriorment; quan acaben de criar i retornen a Àfrica, cadascú va a un lloc diferent, i es veuen només en el lloc de cria. El primer que arriba espera a la seua parella durant un període prudencial i en cas que no arribe, en buscarà un altra. Cada parella presenta una sola posta de 2 a 3 ous, amb un temps d’incubació de 19 a 21 dies. Las cries abandonen el niu entre els 35 i els 59 dies de vida. Els juvenils, abandonen el niu volant de manera definitiva, amb autosuficiència, i agrupant-se amb altres neonats per tal d’aprendre a volar, fent les típiques carreres al voltant d’edificis a tota velocitat. La maduresa reproductiva els arriba als dos anys d’edat, encara que la migració la fan també aquest primer any per anar coneixent camins, llocs i buscant nous forats per a criar l’any següent. Una característica increïble d’aquestes aus és la forma de cercar aliments; si topeten amb mal temps, els reproductors es desplacen fins a centenars de quilòmetres buscant les masses d’insectes. Els juvenils que encara estan en el niu, poden sobreviure a la absència parental durant quatre dies o més, entren en un estat letàrgic que redueix el ritme cardíac de 90 a 20 batecs per minut i baixen la temperatura corporal de 36-39 °C a uns 20 °C. La falzia és la primera de les tres aus que torna a Àfrica. A finals de juliol o principis d’agost, desapareixen del cel per a tornar a l’any següent. En ocasions, si han arribat prompte, fan dos postes, i normalment el mascle emigra sense acabar d’ajudar a criar a les cries, sent la femella qui acaba esta feina i emigrant en posterioritat.

IMG_5311

Colonia de nius d’avions

Niu d'avions

Niu d’avions

Nius d'avions

Nius d’avions

En cas de trobar alguna cria o animal ferit, podem dirigir-nos a: C.R. de Fauna Forn del Vidre Ctra. La Sénia-Fredes s/n 12599 – La Pobla de Benifassar (Castelló) Tel: 668 055 941 Passaran a arreplegar-lo per intentar la seua posterior reintroducció. Es important donar-los mentrestant un poc d’aigua, i pinso de gos mullat o carn de porc. Valorem el que tenim; estos animals fan un llarg viatge per tal de reproduir-se i ajudar-nos a sobreviure a l’estiu als molests mosquits, mosques i demés, i trien el nostre poble per acompanyar-nos en aquests mesos. Crec que un poc de brutícia es compensa amb tot el que ens aporten… ajudem-los a estar al nostre poble.

Article escrit per  Vicente Ibañez