5 DE JUNY, DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

LA CONTAMINACIÓ A LA PLANA

En els anteriors dos articles sobre la Plana, s’ apuntava que en els últims 25 anys hem vist el canvi del seu paisatge que ha passat d’un model ordenat agrari a un territori fragmentat on s’escampen desordenadament tot un seguit d’ instal·lacions i usos discordants. Un “totum revolutum” caòtic.

la plana desorganitzacio territorial 2

Autovia de la Plana, fàbrica i Nules. Fotografia de J. Badenes

Conseqüentment, la nostra comarca també ha perdut molta qualitat ambiental, experimentant una progressiva degradació per l’activitat indústrial i del transport. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de Juny, cal fer una observació sobre com es contribueix a la contaminació global des de la Plana i com són necessàries les mesures per tal de reduir les emissions contaminants.

I és que un dels problemes més greus que afronta l’ humanitat, a part de la degradació de la qualitat ambiental actual, és el del canvi climàtic que ens amenaça, ja a la porta de casa, amb un augment considerable de les temperatures i una reducció del nivell de pluges. Aquestes són evidències indiscutibles que ja patim, acceptades per tota la comunitat científica que assenyala com a causant el factor humà per l’activitat industrial i del transport.

En la comarca de la Plana es veuen clars quin són els agents contaminadors. Per una part l’alta concentració de transport, l’enorme trànsit que passa per l’autovia; al voltant de 90.000 vehicles diaris creuen la Plana amb les emissions corresponents de CO2.

Per altra, seguint els estudis que des de l’ambit acadèmic es realitzen sobre les emissions de la indústira ceràmica, observem com aquesta contribueix a la contaminació a través de les seues diversificades emissions:

Contaminacio 3

Panoràmica vista des de la pista de Font de Cabres. Fàbriques entre Vilareal i Onda. Fotografia de J. Badenes

1- Llancen a l’ atmosfera des dels seus fumerals i atomitzadors determinats tipus de gasos i partícules. Aquestes emissions poden contindre partícules i contaminants en fase gaseosa de naturalesa àcida, en forma de flúor, clor, sofre i nitrògen.

ELS COMPOSTOS DE FLÚOR procedeixen de les argiles utilitzades com a matèria primera.

ELS COMPOSTOS DE SOFRE procedeixen de les argiles que contenen sulfurs en forma de pirita o sulfats de calci.

ELS COMPOSTOS DE NITRÒGEN es produeixen de la reacció del nitrògen i l’ oxigen de l’ aire de combustió.

DIÒXID DE CARBÓ, CO2. Procedent de la combustió del gas metà per als atomitzadors, assecadors, forns, turbines i motors. Les empreses contaminants poden comprar drets d’emissió a d’altres no tant contaminants segons els permet el Protocol de Kyoto. Una forma més de negoci però el resultat no canvia : contaminació.

PARTICULES DE POLS D’ARGILA. Aquestes emissións són fàcilment observables en les instal.lacions de la nostra veïna STN. És percebeixen de forma focalitzada en els fumerals dels atomitzadors i de forma difusa en les zones de les sitges i transport intern del material pulverulent; s’observa una polseguera constant als voltans de la fàbrica.

TERRA ALS TARONGERS 4

Dipòsit de pols d’argila als tarongers.

L’afecció més directa d’aquestes emissions recau als tarongers dels horts del voltant de la fàbrica. Els propietaris d’aquests horts assenyalen que la pols es diposita en les fulles i flors, tot afectant la producció ja que impedeix una correcta vaporització i fotosíntesi de l’arbre. Per suposat, també afecta greument la seua economia. Amb aquest problema estan afectats setanta propietaris dels horts confrontants amb la fàbrica, dels quals onze han tingut que tancar la seua explotació per pèrdues constants i si no és remedia més que tancaran.

2- En l’ elaboració del taulell s’ utilitzen per als esmalts, frites, pintures i colorants, els metalls pesants com: plom, zinc, bor, cadmi, crom, coure, etc. els quals necessiten un gran control per al seu tractament, i evitar que s’aboquen al medi ambient i al subsòl.

3- Altre tipus de contaminació és l’ acústica,  el soroll. A la Vilavella  durant molt de temps podem donar constància d’aquest fet pels sorolls procedents d’ STN, i que des de l’ Associació de Veïns hem denunciat reiteradament, a més del provocat  per l’intens trànsit de l’autovia.

Existeix legislació de la UE sobre la prevenció i control de la contaminació que obliga a les empreses ceràmiques, a obtindre una AUTORITZACIÓ AMBIENTAL INTEGRADA d’obligat compliment que inclou els valors límit de les emissions. Aquestes han d’estar controlades per les pròpies empreses, a part de les inspeccions de la Conselleria d’ Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Però l’experiència ens diu que no sempre és així, i malgrat aquesta normativa, alguna empresa encara es creu impune de les seues emissions contaminants. És l’ administració autonòmica la responsable de vetllar, vigilar i que aquestes empreses complisquen escrupolosament les seues emissions contaminants, però els controls són molt lleus o sols es produeixen quan hi han denúncies d’afectats.

Cal  no quedar-nos amb l’ impressió que els focus emissors contaminants estan lluny i les seues repercussions són a llarg termini,  sinó al contrari estan molt a prop i afectant-nos ara i ací.

Joan Badenes