EL VALOR DE LA PARTICIPACIÓ SOCIAL

 REFLEXIONS POST-ELECTORALS

PARTICIPACIO SOCIALÉs una tesi a la vista i plenament acceptada la curta consciència democràtica de la societat en la que vivim i que es manifesta en l’ exigua participació en els assumptes de caire social, la qual cosa és símptoma de que  no hem fet el progrés necessari per a estructurar-la com a societat avançada democràticament.

 Es pensa equivocadament, que amb el fet de dipositar la papereta d’un vot cada determinat temps ja estem participant en l’engranatge democràtic i ens han de ploure aplaudiments per tot arreu per ser uns bons ciutadans; això mateix ens ho volen fer creure.

 Però no caiguem en paranys; un vot així està mediatitzat, molt treballat pel màrqueting del poder,  pels missatges interessats dels propagadors en permanent campanya electoral difosos per les televisions i premsa que ens allunyen i eleccions europeesalienen de la realitat injusta en què vivim.  Així qui més diners té i més mitjans de comunicació controla  pot  imposar el seu pensament.  Un pensament que pretén dirigir-nos cap als interessos d’una classe dominant que s’acosta a nosaltres per pura conveniència i que en lloc de servir a les persones, se serveixen d’ elles per tal d’aconseguir les seues finalitats.

Després ens oblidem que és responsabilitat nostra participar en la vida social i en el control d’institucions, i que el compromís cívic va molt més enllà d’unes eleccions cada cert temps. Ací és on demostrem l’escassa cultura de participació social, el poc valor i consciència democràtica que tenim. Domina el pensament individualista i acomodat i ens manca el valor d’aquest compromís cívic i responsabilitat social.

 Les evidències són palmàries. Si és al món de l’ensenyament, es manifest la falta  de participació dels pares i mares enrectificada els actes i activitats relacionades en l’educació.  Si el motiu ha sigut per les retallades, o per l’eliminació d’una línea d’ensenyament en el nostre col·legi públic, la presència dels pares i mares hauria pogut estar molt millor. Indica tot açò la poca preocupació per la qualitat educativa i el tipus d’educació que rebran els nostres fills. I no oblidem que això és el futur nostre com a ciutadans d’aquest país. Aquesta desídia és preocupant des d’una consciència democràtica, perquè expressa un mínim interès per l’educació.

 Això mateix, aquesta actitud de “menfotisme” també s’observa en l’escassa participació en l’ associacionisme de caire social. Sempre pensem en altres que ens ho solucionaran: “jo  quedaré quiet i tranquil a casa”. És l’expressió del més pur individualisme, manifestat en la poca participació, en la recerca de solucions i reivindicacions als problemes que tenim. Passem i  d’aquesta manera la nostra societat, també el nostre poble, sí la Vilavella,  no progressa social, ni políticament: altres ens trauran les castanyes del foc. I si participem, fem més prompte cas a les indicacions de partit que a propostes raonables d’ interès col·lectiu.

participació socialTot açò contrasta amb la ràpida resposta que donem quan es tracta de participar en la festa. Ací no calen excuses. S’inverteixen més recursos i temps en festes que en educació. Acudim més prompte a l’organització i reivindicació de l’oci que a la participació social per millorar la nostra qualitat de vida. Passem de les retallades  en l’educació dels nostres fills, de les decisions polítiques contra els nostres drets laborals i socials, dels problemes que ens afecten a les nostres explotacions agràries i acudim prests a qualsevol oferta d’oci i espectacle.

Eixe és el missatge que com a societat donem; volem oci, festa i que no ens vinguen amb problemes. Pa i circ que donava l’emperador als ciutadans, però ara cada vegada MENYS PA I MÉS ENTRETENIMENT.

                                                                                                                          AdVV