JOAQUIN MECHÓ, MESTRE DE MÚSICA.

image

Fotografia Joan Antoni Vicent

La Vilavella manté una llarga i brillant tradició musical de més de 120 anys d’història. És si més no, quasi l’única i primordial activitat artística i cultural de projecció social que ens rescata de l’erm desèrtic dominant. El seu motor, la saba que l’ha mantinguda viva és l’Agrupació de Música Sta. Cecília i la seua Banda de Música. Des d’ella han eixit excel·lents músics i professionals que exerceixen els seu virtuosisme en diferents bandes i orquestres arreu del país.

No faríem justícia sense el reconeixement a una figura cabdal de la música al nostre poble en els últims cinquanta anys que ha fet possible tot el que avui és la música i els músics al nostre poble, el mestre Joaquin Mechó.

La seua projecció i guanys musicals són altíssims: entre les actituds podrem trobar aquelles que fan referència a la passió, entrega, dedicació i perseverança per la música, l’Agrupació Musical i la Banda de Música. El seu llegat és molt important, tant com a director com pel seu mestratge, i on han passat generacions de vilavellers que aprengueren d’ell les primeres lliçons musicals.

Des que és xiquet, la vida de Joaquin Mechó gira al voltant de la música, sempre present fins a l’actualitat en el seu dia a dia. Als vuit anys inicia les seues primeres passes en la Banda com avisador dels horaris d’assaigs. Eren els anys quaranta i la Banda assajava en un local llogat a Eduardo Ranch al carrer de la Cova Santa, la seu tradicional fins a l’any 1970.
Aprèn solfeig amb els músics de la Banda, Ramón Badenes (Barates) i Freisco Martinez on s’inicia amb l’oboè, instrument del qual no es separarà fins al dia de la seua jubilació com a solista.
Com ja apuntava maneres, per mediació del director de la Banda d’aleshores Pascual Ribera (la Pina), li dóna classes d’aquest instrument el músic José Mir de Castelló fins als divuit anys. Durant sis anys, dels 12 als 18, allà que va l’adolescent Joaquin acompanyat pel seu pare en bicicleta a Castelló a estudiar oboè. Mentre ell rep classes de música, el seu pare aprofita l’estada per a vendre espardenyes.

image

Fotografia Joan Antoni Vicent

La duresa de tal menester no acovardeix gens ni mica al jove Joaquin. Ja s’observen en ell les característiques determinants per a la seua futura professió, entrega, disciplina i constància, els mateixos valors que exigirà posteriorment als seus músics.
Als divuit anys, entra, mitjançant oposició, en la Banda Militar del Regiment Tetuan de Castelló, on romandrà tres anys. Als 21, l’any 1957, inicia la seua dedicació professional en la Banda Municipal de Castelló com a solista d’oboè, professió que compagina amb la d’administratiu del sindicat vertical de ramaderia.
Compagina les dues bandes, la seua tasca professional en la de Castelló, l’entrega i dedicació per la de la Vilavella. L’any 1966 amb trenta anys, pren posició com a director de la Banda Musical de la Vilavella en posar-se malalt el seu director Pasqual Ribera, càrrec que exercirà durant quaranta anys fins el 2005, any en què es retirarà de la seua direcció.
Durant aquests quaranta anys Joaquin Mechó ha sigut el pal major des d’on s’ha desplegat el velam de la banda, l’ha feta créixer, augmentar la seua qualitat, el repertori i prestigi, la qual cosa fa guanyar premis en diferents certàmens.

L’ any 1978 obté la titulació acadèmica de Director de Banda de Música i de l’Escola de Solfeig, creant l’Escola d’Educands de l’Agrupació Artística Sta. Cecília Música de la Banda, llavor del futur conservatori de la Vall. Centenars de músics de la Banda Musical han eixit del seu mestratge i per ell també han passat el futurs professionals, avui exercint en distintes orquestres. A falta d’un espai per realitzar la docència musical, arriba a oferir la seua casa de la Plaça Joan XXIII per a que es convertisca en l l’espai escolar de la Banda.

Durant 12 anys, entre 1978 i 1990, compagina aquestes enormes tasques musicals amb la direcció de la Banda de Faura, càrrec ofert pel seu amic i admirat director de la Banda de Castelló Joan Garcés, però sempre prioritzant la direcció de la Banda de la Vilavella.
Si encara no és prou amb aquestes activitats, solista de la Banda de Castelló, Director de la de la Vilavella i de la de Faura, mestre de l’escola d’ educands, també assumeix la direcció de la Coral de la Vilavella, funció que al dia d’avui encara realitza als 78 anys.

Durant tots aquests anys les seus preocupacions pel manteniment i creixement de la banda han estat contínues, no sols a nivell d’augmentar la qualitat musical, sinó també amb tot allò relacionat en la intendència i subvencions per a la compra d’ instruments. La recerca de locals per assajar ha estat contínua,

Fotografia Juan Escrig

Fotografia Juan Escrig

Casa de la Cultura, Saló d’actes de la Cooperativa, fins a la Casa de la Música actual inaugurada en el 2005, un somni, un objectiu acomplert després de tanta trajectòria i anys exercint la música; l’Agrupació Musical disposa ara d’un local propi, un edifici condicionat per als assaigs i que duu el seu nom com un merescut reconeixement per part de l’Ajuntament.

Una vegada assolit aquest anhel de la Casa de la Música i per la qual ha lluitat amb tanta força, es jubila com a Director de la Banda de Música als 69 anys.
Però la música encara el manté atrapat. Composa pasdobles, la música de l’Himne de Sant Sebastià, i amb el seu fill Ximo Mechó composa l’Himne de Sant Roc. Tot un bagatge musical que deixa per a la posteritat.

És clar que la música requereix esforç dedicació i disciplina, encara que siga per afició. Ho diu precisament ell, de qui podem dir que ha fet de la música la seua vida. Pel seu mestratge i dedicació a la cultura musical del poble li dediquem un sentit:

GRÀCIES MESTRE.

Article elaborat per Joan Badenes i el Príncep de les milotxes.