ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ELECCIONS EUROPEES EN LA VILAVELLA

eleccions

Font Ministeri de l’Interior

Els resultats electorals donen per a fer moltes lectures i diferents interpretacions, però les eleccions europees permeten observar els seus resultats sense el condicionament del vot útil o pragmàtic, ja que l’elecció no porta com a conseqüència cap responsabilitat de govern pròxim, sinó la constitució d’un parlament que encara vivim com a llunyà. És un tipus d’elecció afectada a nivell estatal i europeu per una alta abstenció i que és utilitzada com a forma de vot de càstig.

Cal veure els resultats amb prudència, sobretot a l’hora de fer extrapolacions cap a altres eleccions, siguen municipals, autonòmiques o generals. Però sí que es poden treure conclusions sobre les tendències i corrents de fons, així com les preferències ideològiques o de partits que es perfilen al poble. Partim que cada elecció ha de ser contrastada amb unes anteriors del mateix tipus, per això anem a comparar els resultats de les eleccions europees del diumenge passat amb dues anteriors per a veure si han canviat les preferències dels veïns de la Vilavella. Es poden treure diverses deduccions, però es ressalten les considerades més interessants.

ALTA PARTICIPACIÓ ELECTORAL. Al contrari que la mitjana estatal i europea, en aquestes eleccions la Vilavella presenta un alta participació electoral. No afluixa de cap de les maneres, existeix molta mobilització i acudim a totes les convocatòries amb molta gana; som disciplinats i constants en les diferents citacions. Aquest any la participació ha sigut del 66% amb una abstenció del 34 %, ha baixat 10 punts respecte a les anteriors del 2009 i 2004, però encara 20 punts per sobre la mitjana estatal que ha sigut del 45’85 % . En les anteriors la participació ha sigut superior al 75%, amb una diferencia de 30 punts percentuals respecte a la mitja general.

MENOR CONCENTRACIÓ I MAJOR DIVERSIFICACIÓ DEL VOT. En les eleccions del 2009 i 2004 el 95 % dels vots es concentraven entre el PP, el 65 %, i en menor mesura en el PSOE, el 28 %, la resta de partits quedava en un paper insignificant i marginal. El diumenge s’ha produït un canvi de tendència; entre els dos partits han aconseguit el 74%, encara un percentatge elevat, però el PP s’ha deixat pel camí 452 vots, un 33’8% dels que tenia, i el PSOE ha perdut 210 vots, un 36 % ; els dos han aconseguit els seus pitjors resultats electorals i han eixit debilitats. Els vots que perden van a l’abstenció i cap altres opcions que ara entren en escena, UPyD, Esquerra Unida, Podem, Ciutadans, Compromís, amb 310 vots repartits entre ells. El resultat manifesta una major diversitat política.

LA DIVERSIFICACIÓ PORTA COM A CONSEQÜÈNCIA QUE EL PP DEIXA LA POSICIÓ D’ HEGEMONIA. L’ aparició en el mapa polític de nous agents no trenca la majoria absoluta del PP que encara manté un 53% de l’electorat. Però queda lluny del 65 % aconseguit en les anteriors eleccions europees, un percentatge constant durant els últims 20 anys en totes les eleccions que el situava en una posició de supremacia. Però a partir d’ara ha de competir amb altres partits situats en el seu espai polític com Ciutadans i UPyD pel 60 % de l’electorat de la Vilavella que s’identifica amb l’espai de dreta o centre-dreta. Encara que no es poden fer extraccions cap a altres àmbits electorals, caldrà veure si alguna d’aquestes opcions podrà presentar llista a les eleccions municipals pròximes per a que aquest canvi de tendència es trasllada a l’Ajuntament, sense oblidar l’existència del grup d’Independents per la Vilavella (ex UV ) del qual no podem fer prospeccions ja que sols es presenta a les municipals.

També el PSOE ha de competir amb altres partits situats a la seua esquerra com EU, Podem i Compromís pel 33% de l’electorat de la Vilavella que s’identifica amb algun d’aquests partits, però és poc probable que algun d’ells es presente a les eleccions locals.

NOVA REALITAT POLÍTICA QUE ACONSELLA TINDRE EN COMPTE A L’ALTRE. La pèrdua de l’hegemonia aconsella no exercir el poder des de la supremacia, sinó des del diàleg, no des del domini sinó de l’acord. En democràcia cal respectar i tenir en compte a les minories polítiques, també en l’ àmbit local. En la pluralitat que s’anuncia a partir d’aquestes eleccions, encara que siga més gran un determinat color, estan presents altres tonalitats cromàtiques.

Joan Badenes