”VILA VELLA” I POBLACIÓ VELLA?

photo

Arxiu fotogràfic Juan Escrig

El volum d’una població és resultat, com hem vist fa uns dies, dels naixements, les defuncions i el balanç migratori. Al seu torn, naixements i defuncions depenen de diversos factors entre els quals l’estructura d’edat és bàsica.

Una localitat amb molta gent jove és probable que tinga més fills que no pas una altra molt envellida. Això és, no més, probable perquè tindre fills depèn de moltes altres circumstàncies, entre elles la voluntat de tindre’n.

Però, una població vella té major mortaldat, tan si volem com si no.

Som vells a la Vilavella? No podem respondre de manera absoluta, cal comparar i veure si en altres èpoques érem més joves, o si ho som més que altres poblacions ara mateix.

Antigament, la població era molt més jove perquè l’esperança de vida era curta i la natalitat molt elevada. Per exemple, a la Vilavella de 1877  els menors de 20 anys eren molt nombrosos i poca gent arribava als 70. Pel contrari, ara els majors de 64 ja ultrapassen els menors de 20, com podem vore als percentatges del següent quadre:

padró la Vilavella

La interpretació és evident: Per una banda, la baixada de la natalitat, porta a una mena de cercle viciós, de forma que si les generacions van reduint-se, tenen un menor nombre de fills al seu torn. Per altra part, el percentatge de vells augmenta degut al fet de perllongar-se els anys de vida per a la major part de la població, la qual cosa també és d’agrair. Aquest procés és general en tot el món, encara que als països més desenvolupats està molt més avançat.

De moment, el segon tram, que inclou les edats més adients per a la procreació, es manté encara en una proporció acceptable, gràcies a la considerable natalitat dels anys setanta, com veurem més endavant. Però, tal com van reduint-se les generacions en edat reproductiva el conjunt de descendents és menor, encara que augmentara un poc el nombre de fills per dona, cosa improbable en les condicions socials actuals.

photo2

Arxiu fotogràfic Juan Escrig

Com a curiositats, assenyalem que tenim 138 persones majors de 80 anys (50 homes i 88 dones), una bona noticia, però el mateix nombre de majors de 90 anys que de xiquets menors d’ un any (21), la qual cosa ja no és tan positiva.

Per tant, podem dir que ja som una població vella, una mica més que el conjunt de la província, encara que no tant com algunes localitats de l’interior de Castelló. Per posar un exemple, a Morella els menors de 20 anys són, només, el 14% i els majors de 64 el 23%. En fi, crec que els amics que estan llegint-me i que tenen certa edat, recordaran aquella cançó d’en Lluís Llach, inspirada en els versos de Kavafis sobre el vell de La taverna del Mar: “…i se’n recorda del seny, el mentider, com el seny li va fer aquest infern, quan a cada desig, li deia: demà, tindràs temps encara…”

No, no hi ha massa temps per a un bon grapat de gent de la Vilavella, hi haurà que aprofitar-lo.

Article elaborat per Conxa Domingo.