Des del campanar

Quasi es pot afirmar que l’única regla en fotografia es que no hi ha regles. Això sí, hi ha una sèrie de normes de composició que ens ajuden a millorar les fotos. Una d’elles és el punt de vista, que ens permet sorprendre amb un enfoc atrevit  i en molts casos donar una informació afegida a l’habitual.

Les fotos des dels campanars son ja un clàssic  ja que no tothom puja o pot pujar-hi i un fotògraf sempre vol deixar constància des d’aquest lloc. En el cas del campanar de la Vilavella, l’enquadrament més bonic és mirant a muntanya on es troben els icones del poble: la pròpia muntanya, el castell, l’ermita i el l’antic barri dels espardenyers.

Vet ací unes quantes fotos fetes al llarg d’un segle i que mostren el canvis: la estructura de les cases que passen de teulades a terrats, l’antiga ermita enderrocada en benefici de la pedrera, els xiprers , les antenes de tele, la línia d’alta tensió, etc… Tot poc a poc va configurant un paisatge canviant  mentre al poble unes generacions naixen i altres moren.

(01) La Vilavella des d'el campanar (1905)

Les tres primeres fotos de l’àlbum ( clicar a sobre ) que s’adjunta són de fotògrafs anònims que anaven pels pobles deixant constància gràfica del lloc en forma de “tarjetes postals”. Corresponen als anys 1905,1930 i 1970. Des d’ací el meu xicotet homenatge a aquests pioners de la fotografia i que gràcies amb ells tenim testimonis del nostre passat. Hi ha que situar-se en l’època per imaginar quin material i càmeres, ara ja de museu,  utilitzarien. Mai millor dit que el temps fa bones les fotos.

Joan Antoni Vicent

Un pensament sobre “Des del campanar

Els comentaris estan tancats.