Carta a Vicentet el Miso

IMG-20140510-WA0002

Fotografia d’Agramunt

Vicentet ho sent molt però no puc escriure res sobre bous, tu ja ho saps. Però sí que puc escriure sobre algunes coses que comentàvem al carrer mentre tu feies barreretes, caixons i bouets per a que els menuts de La Vilavella pogueren gaudir de la més gran de les teues passions.

Has sigut catalogat com a bouero i com a tal has rebut, en vida, tots els reconeixements que mereixies i més, però jo no et vull etiquetar com a persona de pensament únic, perquè jo he parlat amb tu moltes vegades de la societat, de la vida i de política, mentre feies pipades a un caliquenyo apagat a la vora dels llavis. Maria asseguda a la fresca ens mirava i s’estranyava que parlaren d’alguna cosa que no foren bous però així era.

Sabies i entenies perfectament el que passava pel món i tot el que es movia al voltant de la política.

Des del punt de vista d’una persona allunyada del món de la tauromàquia vull reconèixer que quan parlaves de bous amb mi (torne a repetir que no sé res de bous) ho feies de manera respectuosa cap als animals. Amb eixos ulls menuts i la gorreta que feia de paraigües del fum del puret respiraves alè de bous, de festa, de ramat i de coets. Estimaves els animals i per damunt de tot les teues paraules eren de respecte cap a la bèstia.

Imagine que per a una persona com tu s’haurà fet molt difícil lligar els bous i portar-los cap al sacrifici, però ho has fet a cos descobert i enfrontant-te cara a cara amb l’animal. Complies amb un ritus, però sempre sense maltractar a la fera.

De ben segur que des de la barrera que tenies preparada per la teua segona vida continuaràs observant les bèsties de banyes afilades mentre el fum del puret es barreja amb els núvols.

IMG-20140510-WA0000

Vicent i Maria, festejant la vida…

Fins sempre VICENTET

Article escrit per Sebastià Roglà.