Old Village Cinema Club presents…

fetget-paella_zps90ff9864

L’Associació de Cinèfils Vilavellencs ha dit prou!. Si la vida és com una pel·lícula, ja és hora de tenir les nostres pròpies i uns premis a la nostra altura!!.

Als USA tenen els Oscar, els francesos tenen els Cèsar i la Palma d’Or de Cannes, els alemanys l’Os d’or de i a Espanya tenen els Goya… Ve’t ací que necessitàvem crear els nostres, els Oscar vilavellers que no podien tindre altra forma que no fóra un dels objectes més desitjats per tota persona ben nascuda entre el triangle bermudià format per la rodona de l’arbre groc, la de la navelate a mig pelar i les pistes de pàdel.

Els premis “Fetget de la Paella” (Little Liver Awards, li diuen fora) neixen com una aposta per premiar el millor i més selecte de la nostra vila i –com no podia ser d’altra manera– de fora. Els films presentats tenen tot tipus de temàtica: tragèdia, drama, terror, comèdia pudenta i fins i tot porn… no, fins ací no arribarem malgrat que la política (de la qual a voltes si que parlarem) puga crear estranys companys de llit.

Els guanyadors dels Fetgets d’aquest any són:

 

FETGET D’OR | Millor Film local:

  • “LA CALLE DE LAS MIERDAS” (A.K.A “I si no t’agrà, t’en vas“)
    Comedieta costumista d’escatològic títol que actua com a metàfora social. Explica històries entrecreuades de veïns amb mascotes canines que les passegen pels carrers de l’extraradi on (creuen) la llei no ha estat mai escrita, compartint les seues experiències vitals mentre els animals descarreguen els seus ventres com abans… i si ho fan els animals, per què no ells? total, a l’antiga Roma llançaven els excrements per la finestra i no passava absolutament res!!.

 

FETGET SOCARRAT AGAFAT AL FONS DE LA PAELLA per al Millor film de parla no valenciana:

  • “ES QUE YO EL VALENSIANO LO ENTIENDO PERO NO LO HABLO” (Com el meu gos)
    Meló-Drama (si, meló) socio-polític de títol enrevessat que podia haver estat perfectament dirigit per un Ken Loach o Costa-Gavras de l’altiplà. Uns dirigents d’una capital, dirigits per uns d’una capital més gran que a la vegada són titelles d’uns d’una encara més gran, aconsegueixen –gairebé– per primera volta que tota la gent d’ un xicotet poble de la llunyana Serra d’Espadà, tradicionalment enfrontats per coses molt estúpides, es posen d’acord en una cosa (què meravellós és l’amor). Actuacions memorables, dones per terra, xiquets plorant… un escàndol!!.

 

FETGET DEL POLLASTRE a mig fer per a la Millor pel·lícula forastera:

  • “TRAINSNULING”
    Emocionantíssim Thriller polític protagonitzat per un jove amb aspiracions polítiques que és víctima d’una conspiració al ser pillat “in flagrante delito” tallant una coca amb ceba. Prohibit el seu consum fora de temporada (com és ben sabut) el jove afirma que no sabia que era ceba i es pensava que era  d’alls tendres… però és massa tard per provar que era un empelt tardà. Pressionat pels mitjans, es veu obligat a deixar el càrrec de concejal del Truc, Guinyot i Tir de Uala i li toca còrrer una cursa contra rellotge per descobrir qui li va donar gat per llebra per a refer la seua reputació. Les vertiginoses interpretacions han suposat no poques portades a la premsa especialitzada, sens dubte traspassarà fronteres i fins i tot el mateix Quentin Tarantino s’ha posat en contacte amb els guionistes per fer un Remake com toca.

 

FETGET DE CARTRÓ PEDRA passat per a la Millor banda sonora:

  • “STYLNUL, SONS DEL TERME”
    Una distopia dramàtica i futurista on el temps sembla haver-se detingut. Els esdeveniments passen una futura Neo-Vilavella on les fàbriques, indústries i cablejats de la llum s’estaquen gairebé dins la població creant tot tipus de mutacions, destorbs i pistaracs. La gent ja no roda vaques, els rodaors se les veuen amb tapirs gegants i ossos pandes. Les cases es mesclen amb muntanyes de taulells i ronya. Un homenatge continuu a “2001, Odisea de l’espai” de Kubrick però sense 2001 i sense espai. La música és una mescla d’allò més underground, no s’han gastat sintetitzadors ni mescladors, sinó torres de refrigeració, ventiladors i d’altres eines industrials procedents de tecnologia taulellera del segle passat. Una delícia gourmet auditiva premiada amb 4 tones de magreta i uns blocs de formigó

 

La nostra més sincera enhorabona als guanyadors, que s’ho han currat d’allò més bé. Teniem moltes més produccions aspirants però ens hem quedat sense fetget i ens haurem d’acabar la resta. Potser puguem repartir algun bajocó i una mica de socarrat arrapant el paelló, ja vorem… ja vorem…

Un pensament sobre “Old Village Cinema Club presents…

Els comentaris estan tancats.