Carta a una amiga

Estimada amiga Rosabel:image

Mira la nostra planta hivernal, el ciclamen de fulles roses, les flors de cor transparent que em regalares pel meu aniversari.
Ella, silenciosa, ha entomat cels inhòspits, sols, vents, pluges i alguna petita calamarsada que l’he haguda de protegir.

Ella ha anat vestint els nostres temps d’aqueixa humil, autèntica bellesa que ja sembla escapar-se-li. Pero ha estat ací, tranquil·la, fidel, tot esperant els regs, alguna música que escoltà amb tots els habitants de la casa, sota aquest celobert i amb Jana i aquest príncep que t’escriu.

Això és viure, estimada amiga..
Compartir la llum, el cel, el temps que ens ha estat regalat, compartir la sensibilitat dels altres, la seua humanitat feliç i trista, i dura i lluitadora i esperançada.

Com vares fer tu amb tots nosaltres aquell capvespre quam em portares fa cinc llunes la frescor d’aquest ciclamen; aquest ésser viu que sempre romandrà al meu cor i, ara, generós fins al darrer moment, lentament em dóna aqueixa llum dolça mentre mor, mentre s’apaga.