La tarongina

   

     Ja avançat abril, en plena primavera, la tarongina que és com sabeu la flor del taronger envaeix tota la Plana Baixa i ompli amb el seu perfum els dies i les nits del nostre poble.                          

   En 1999 Manuel Vicent va guanyar el premi Alfaguara de novel.la amb “Son de mar”, una història d’amor amb moltes ressonàncies mitològiques i mediterrànies, i on el perfum de la tarongina també té el seu protagonisme. 

   Serrat, en 2006, tot inspirant-se en el passatge de la tarongina que apareix al llibre va compondre la cançó “El mal de la tarongina”. 

   Aquí teniu doncs:  el passatge del llibre, la cançó de Serrat, i un àlbum fotogràfic propi com homenatge a la tarongina que envolta el nostre poble.

 Joan Antoni Vicent

1) Passatge del llibre “Son de mar”

   “Al llegar la primavera se estableció por toda la costa la peste del azahar. De noche este aroma dulzón se metía por todos los entresijos en las casas, llenaba todas las cocinas, pasillos, alcobas y armarios, se introducía en la intimi­dad de los cajones y baúles, impregnaba la ropa y las cortinas, quedaba pegado a las paredes y también penetraba en el alma de la gente a través de los siete u ocho orificios que el cuerpo tiene, hasta apoderarse por completo de la voluntad.

    A partir de marzo los naranjos comienzan a florecer. Al final de la tarde el aire se vuelve azucarado, el aroma de azahar se hace más intenso a medida que avanza la noche y aunque con la nueva luz del día va perdiendo su vigor y finalmente el sol lo mata cada mañana, durante el sueño este veneno se inocula en todos los cerebros, incluso en el de animales, y nadie puede saber lo que sucede cuando las personas tienen los cinco sentidos dormidos y este virus está en libertad.”

 

2) Cançó “El mal de la tarongina” de Serrat     

 

3) Àlbum fotogràfic de la florida dels tarongers

tarongina