ÁLVARO RIBERA, DE LA MUNTANYA A LA VIDA

Els grans moments de les nostres vides vénen sempre després d’haver sofert  moments durs i difícils, de lluita constant i de superació personal. De vegades, també trobem moments on ens plantegem llançar la tovalla, és aleshores, quan més forts ens hem de fer i pensar que tota lluita té la seva recompensa, el sacrifici sempre.

Fill d’Álvaro i Trini i net d’un il·lustre pilotari, Alvarín, trobem en la vida d’Álvaro Ribera Silvestre aquests trets abans esmentats.Va nàixer a la Vilavella un vuit de maig de 1983; al igual que son pare es dedica a l’agricultura, és una persona humil, senzilla i constant, el germà major de dos.

Alvaro RiberaCom qualsevol altra persona de la terra, Álvaro tenia un somni. Quan la resta de xiquets estàvem jugant a futbol en la pista negra (camp de futbol La Cantera) ell ja entrenava dur, volia ser pilotari professional seguint les arrels del seu avi. És en aquest moment quan entra dintre del món de l’esport. Ben aviat li apleguen els fruits a la seva dedicació, el 2006 guanyà el trofeu Caixa Popular de joves promeses al trinquet de Llíria. Estava considerat com un dels millors jugadors de pilota, però el destí li envià el primer “val net” de la seva vida, una lesió l’apartà dels trinquets de per vida després d’una intervenció quirúrgica al muscle.

 No hi ha mal que per  bé no vinga i sense defallir es posà a buscar l’esperit de pilotari que ell portava dintre per les muntanyes de la serra d’Espadà. Buscant i buscant ha corregut quatre vegades la duríssima marató i mitja, des de Castelló fins a Penyagolosa (MIM),  el circuit de la Diputació de Castelló al 2011, amb diverses carreres durant l’any, la marató de Borriol, la carrera de Castelló, on va quedar segon al 2013, vuit vegades la carrera de Sant Sebastià, de les quals va guanyar el 2009 com a corredor local i va quedar seté absolut i moltes carreres més que no anomenarem.

E:-Quines sensacions sents quan estàs corrent per la muntanya, Álvaro?

Alv:-Sofriment i gaudiment a la vegada, molt contradictori però motivador. És una qüestió de superació personal.

 E:-Quina és la teua rutina diària quan estàs preparan-te per a competir?

Alv-:És important marcar un calendari de competicions i amb açò planificar l’entrenament, cinc dies per semana i dos de descans, també alternar amb el gimnàs per a enfortir les cames i un poc de natació.

 La Serra d’Espadà li va donar il·lusió i també una història d’amor, tanta dedicació i sacrifici li va portar a guanyar la millor carrera de la seva vida, al 2011 va conèixer a Esther Catalán, novia, amiga, companya de curses i amor de laALVARO I NOVIA seva vida.

Junts han corregut curses de muntanya durant quasi dos anys, fins que l’estiu passat, Esther va córrer l’última i més important de totes, la carrera de la vida, un càncer va acabar amb la seua.

Després d’uns mesos i quasi set quilos menys, Álvaro continua entrenant i corrent per les muntanyes, ja ningú l’aturarà, ni tan sols les lesions que també li compliquen el camí, perquè Esther està amb ell, i li dóna forces per a continuar lluitant.  No baixes els braços, Álvaro, la gent de La Vilavella està amb tú.

E:-Quina és la finalitat principal per la qual et dediques a aquest esport?

Alv:-Sentir-se bé, et desconecta del dia a dia, t’ajuda a ser més constant. T’ajuda també a conéixer a persones i fer amics; en el món de l’esport hi ha un ambient molt agradable i saludable.

 E:- I per últim i acabar, què els diries als joves de La Vilavella que volen començar a fer esport de muntanya?

Alv:-Que isquen a gaudir de la muntanya i de l’esport, sense cap obligació ni pressió, i si els agrada, que vagen posant-se objectius a poc a poc, és roïn posar-se metes que no es poden atançar.

                                                                                                                                           Entrevista i autor de l’ article: DAVID MARIN