LA VILAVELLA D’AHIR I D’AVUI

Amb aquest article continuem la secció iniciada  amb el de les Basses Roges , que baix el nom de LA VILAVELLA D’AHIR I D’AVUI,  es publicaran fotos antigues del poble extretes de l’arxiu de Juan Escrig i les contrastarem amb les que faran en el moment present el mateix fotògraf i  Joan Antoni Vicent. Aniran acompanyades d’ un comentari sobre la mateixa fotografia i el que evoca,  records, el pas del temps, la transformació de l’espai urbà, etc.  Serà una secció, com tota la resta, oberta a la participació dels veïns. Si voleu publicar alguna foto i acompanyar-la d’algun comentari podeu fer-ho quan vulgueu.

Podeu enviar les vostres col·laboracions al nostre correu airenetvall@gmail.com.

                                                    PLAÇA DE LA VILA 1952 – 2014

plaza 1952r

Plaça de la Vila 1952. Arxiu de J. Escrig

 

En la composició de la fotografia destaca la perfecta perspectiva, quasi simètrica, en la qual la disposició dels edificis i les persones li donen la sensació de profunditat. Al centre un grup de persones, de front el balneari, la càmera està enfocant des de la casa dels Malenes.

Del paisatge urbanístic de la plaça d’aleshores sols queden dos edificis, el mateix balneari i l’església, els quals per a mantenir l’estat actual han sigut protagonistes de sengles rehabilitacions. La resta d’edificis ja no existeixen, han sigut reemplaçats per altres que han ocupat el seu lloc.

En la part esquerra, al cantó superior, es trobava el Balneari de Galofre, un edifici on la part exterior responia a un estil de construcció mediterrània amb teula àrab i balcons simètrics. Per dins mantenia un estil modernista propi dels balnearis del segle XIX. Al seu costat es trobava “El Club”, casal social dels prohoms vilavellers de l’època i antiga sucreria de Vives.

Més cap avall, veiem fent cantó amb el carrer Barranquet, l’edifici de la plaça que més diferents propietaris ha tingut. En el temps de la foto i des de 1939 fins a 1979 fa ser el local de la CNS (Central Nacional-Sindicalista), sindicat agrari vertical del règim franquista. Després ha sigut el local de la Cambra Agrària i ara, amb una recent edificació moderna, de dependències de l’Ajuntament, a més d’ algun que altre convidat. Però fins al 39 va ser el local de la Cebaun casino republicà. ¡ Com ha canviat també políticament !. Òbviament aquest cantó ha reflexat els distints canvis polítics al nostre poble dels últims 80 anys.

 En la part dreta l’església, que ha experimentat des de llavors diverses rehabilitacions per adaptar-se a l’època, però que manté la impertorbabilitat característica que correspon a les esglésies.  Al costat de baix es trobava l’ edifici anterior de l’ Ajuntament fins  l’any 1954 en el que  es va iniciar la construcció de l’actual Casa  la Vila.

Tot el conjunt de la fotografia transmet un equilibri auster i tranquil. Una fotografia d’un migdia quotidià on es destaca en el  centre el factor humà, un grup de persones posant davant el fotògraf amb naturalitat domèstica, sense artificis, amb cara alegre i festiva i que segurament, per a una majoria de veïns actuals seran ja desconegudes.

Un foto de Plaça de la Vila de fa 62 anys  que al contrastar-la amb la foto del mateix lloc en l’actualitat, inevitablement provoca una reflexió sobre la rapidesa dels canvis urbans, tant d’edificis com del paisatge humà. I és que els edificis, com les persones també tenen data de caducitat, encara que en cada generació creiem, equivocadament, que els edificis estan sempre ací durant molts més anys que en realitat estan.

Però la vida també és relativament curta per als edificis, tot exceptuant els clàssics de vida més llarga pel seu interés artístic o religiós.  Uns i altres, construccions i persones, entrem i eixim de la vida. Aquesta és efímera per a tot ja que la matèria es transforma.

plaza 2014r

Plaça de la Vila 2014. Autor J. Escrig

Fotografia: Juan Escrig

Text:  Joan Badenes