EDITORIAL: ESCOLA EN VALENCIÀ EN EL COL.LEGI  JOSÉ ALBA DE LA VILAVELLA.  

QÜESTIÓ DE  LEGALITAT,  DRETS DEMOCRÀTICS,  LINGÜÍSTICS I PEDAGÒGICS

escola en valenciàEn la Vilavella  han sigut ja moltes les generacions  que al llarg dels últims 25 anys han estat escolaritzats en valencià des de les etapes Infantil i Primària, si així ho haviem sol·licitat els pares. La línea en valencià, la qual permet estudiar tant en valencià com en castellà,  està plenament acceptada sense cap contratemps en una població on pràcticament tot el poble parlem en valencià i molts estudiants vilavellers han continuat els seus estudis superiors en la nostra llengua.

La  denominada línea en valencià facilita que els xiquets i xiquetes de tres anys quan s’incorporen al sistema escolar ho facen de forma natural i així s’expressen, parlen i aprenguen a través de la llengua materna i familiar. Si les primeres emocions i sentiments, les primeres paraules i les seues primeres relacions han sigut viscudes en valencià, també han d’introduir-se en l’escola,  en l’aprenentatge del primers conceptes, amb la mateixa llengua que han aprés dels pares i la família. No té cap sentit  renunciar a la llengua materna i familiar per adquirir els primers conceptes en l’escola. D’ aquesta manera s’introdueixen en l’aprenentatge de la lecto-escriptura sense canvi lingüístic. La comunitat educativa i des de criteris pedagògics aconsellen que la incorporació dels xiquets a l’aula es realitze en la seua llengua, després vindran les altres llengües.

Per tant no s’entén de cap de les maneres la postura de la Conselleria d’Educació d’ eliminar la línea en valencià de l’escola de la Vilavella, la mateixa institució que ha de promoure i vetllar pel seu ensenyament. Aquesta decisió deixa sense opcions als pares i mares que han decidit lliurement que els seus fills de tres anys inicien l’escola en la llengua

escola en valencià 2familiar, a no ser que es vulga que els xiquets que opten per la línea en valencià hagen de desplaçar-se a les escoles de Nules, deixant l’escola de la Vilavella sense xiquets.  I després, quina cosa més?

Quina cosa podem fer per tal que ens escolte la Sr. Consellera  Mª José Català i respecte la decisió de tota la comunitat educativa de la Vilavella, ja que professors, AMPA,  Ajuntament, tot el Consell Escolar han triat democràticament mantindre la línea en valencià.

Doncs no quedar-nos amb els braços caiguts, restar callats i resignats. De moment els pares i mares estan arreplegant firmes contra aquesta decisió, podem firmar i així manifestar la nostra voluntat  que es mantiga el valencià en la nostra escola.  Aquesta  ha d’expressar-se també dins de l’AMPA per a que la direcció es senta recolzada en la decisió que va prendre en el Consell Escolar favorable al manteniment de la línea. També l’Ajuntament  ha de defensar i fer respectar a la Conselleria les decisions preses democràticament pel Consell Escolar.  Aquesta decisió del Consell Escolar en favor de la línea en valencià ha tingut un recolzament  destacat en la figura del nostre escriptor Manuel Vicent, que ens ha fet arribar la següent reflexió: “en aquesta edat infantil parlar és com respirar”. No els tallem doncs la respiració.  

Si els nostres fills en un futur ens interroguen sobre el que nosaltres vàrem fer per a que ells aprengueren a llegir, escriure i estudiar en valencià, la llengua que nosaltres hem heretat i els l’hem transmessa, sempre podrem contestar-los amb orgull que hem fet tot allò que hem pogut per a que haja sigut possible.

                                                                                                                                                                    Consell editorial del blog de l’AdVV