EDITORIAL: Parlar, escriure, estudiar en valencià, la nostra vida

elpont_festa_llengu_uji2011

Ampa Col·legi públic José Alba, Festa per la llengua UJI 2011.

Com en cada primavera un any més es cel·lebraran arreu del territori valencià una nova edició de les Trobades d’Escola en Valencià . El Col·legi J. Alba fins ara ha participat en nombroses edicions aportant alguns dels enginyosos tallers on els alumnes realitzen manualitats que ofereixen als assistents.

Són unes trobades en les quals es reivindica la importància de l’ensenyament en la nostra llengua, car és la manera senzilla i natural d’expressar-nos, per la qual cosa això esdevé just i necessari; també en aquest context i amb la col.·aboració de la Universitat Jaume I demanen a les institucions polítiques que promocionen el seu ensenyament en l’escola, així com el seu ús a tots els nivells, institucional, social i particular.

Després de 31 anys de la Llei d’ Ús i Ensenyament en Valencià són ja moltes les generacions de vilavellers els qui han estudiat en la nostra llengua, també han arribat a la universitat i han realitzat els seus estudis superiors en valencià. Des de fa anys el Col•legi J. Alba sempre ha tingut la seua línia en valencià, i sempre ha sigut la més sol•licitada pelsSÍ AL VALENCIÀ 3 pares i mares per a l’escolarització dels seus fills. Però ara sembla que la Conselleria -d’esquena a la voluntat del poble- vol imposar una única línia en castellà, tot i que les línies en valencià tenen el 50% de matèries en castellà.

Existeixen diverses raons per estudiar en valencià. Aquestes van des de les purament utilitaristes, d’interès particular i pragmàtic, fins a aquelles les quals responen a qüestions identitàries, culturals, de major consciència col•lectiva o social i de compromís emocional.

Des d’una posició utilitarista trobem l’avantatge que dóna saber valencià si es té com a objectiu treballar en l’administració valenciana, catalana o mallorquina ( la nostra àrea lingüística), ja que compta amb les oposicions a un lloc de treball públic en aquestes administracions autonòmiques. Aquest punt de vista inclou l’avantatge que representa el valencià  en ampliar el currículum.

SÍ AL VALENCIÀ 1Seguint un procés d’evolució intel•lectual, trobem un nou avantatge com és el fet de conéixer una llengua més, la qual cosa ens facilita l’aprenentatge d’altres llengües romàniques, francès, italià, etc.

Per últim es troba la motivació d’estudiar en valencià pel fet que és la nostra llengua, la base de la nostra cultura i de la nostra identitat com a comunitat humana. Si no l’estimem, no el coneixem i no l’usem, i aleshores el valencià desapareixerà o restarà en la més absoluta marginalitat, i amb ell la nostra identitat cultural i col•lectiva. L’orgull de sentir-nos vilavellers i valencians és indestriable de l’ús de parlar, escriure, estudiar i expressar allò que sentim, les nostres emocions i sentiments, en valencià. Fer amb normalitat el que és normal i així utilitzar-lo tant en actes públics com privats, en l’ensenyament, en l’administració, actes religiosos, polítics, culturals, amb els nostres veïns, treball, etc.
És el nivell de consciència o compromís social amb la nostra llengua. Si ens reivindiquem com a poble, això és

Festa la llengua Betxí 2013

Festa la llengua Betxí 2013

indissociable d’estimar, emprar, estudiar en valencià, doncs és una contradicció dir-se valencià i no expressar-nos a tots els nivells en valencià.

Es per aquest motiu que ens causa estupor i indignació la decisió unilateral de la Conselleria d’Educació, que tot passant per damunt de la proposta del Consell Escolar del Col·legi que demana la línia en valencià, ens imposa exclusivament que siga en castellà.

Tot açò en una poble com la Vilavella on absolutament tota la seua població parla valencià.

Un govern que lentament vol eliminar tot allò que ens identifica, tancament de Canal 9, tancament de línies en valencià alhora que augmenta les de castellà, prohibició de TV3….
Un govern que ignora la comunitat humana que el sustenta i comet conductes que practiquen l’etnocidi lingüístic i cultural tot esborrant l’essència i ànima que ens identifica i per la qual podem establir diàlegs, créixer en llibertat i possibilitar comunicació, un govern així no estima la seua gent, la utilitza i la manipula.
Un govern que desenvolupa aquestes línies d’actuació és una màquina buròcrata que es desprestigia a sí mateix, sense cap, ni cor.

I nosaltres no ho oblidarem mai.

Quin mal els fa el valencià, una llengua cultíssima, rica, preciosa i durant tants anys reprimida i menyspreada? Per què volen ofegar-la? La resposta és senzilla: no l’han estimada. Això reflecteix la seua ignorància i hipòcrita bravegera.

CONTRA AQUESTA  DERIVA ERRÒNIA  L’EDUCACIÓ I L’ELEGÀNCIA DE LA CULTURA .

La Vilavella  7  d’abril  de  2014 i amb una molt gran esperança.

Article elaborat a dos mans per  Joan Badenes i el príncep de les milotxes.