VICTÒRIA MARTINEZ, EXEMPLE DE VITALITAT

En qualsevol esport competitiu contemplem l’espectacle, admirem els millors i adulem els guanyadors,  les seues victòries i medalles. En l’esport, com en altres aspectes de la vida, estem tant orientats a mirar la lluentor de  l’èxit  que moltes vegades ens consta enaltir històries de superació personal en les quals l’activitat física, la pràctica de l’esport, ha sigut la forma de superar  problemes de salut, malalties o limitacions físiques.

Caminant per la pista de Font de Cabres

És el cas de Victòria Martínez. Quan per motius d’edat la majoria decideix ajocar-se a la butaca, ella emprèn l’activitat esportiva, caminar i córrer per la muntanya; quan un càncer a una edat avançada retira a moltes persones de qualsevol activitat vital, ella decideix elevar el seu llistó i practicar més intensament l’exercici físic i participar en la carrera de Sant Sebastià. Tot un exemple de vitalitat i afrontament de les vicissituds negatives que li ha presentat la vida i, per tant, mereix la nostra admiració.

En principi Victòria respongué a tot allò que la vida del moment li tenia reservada com a destí. Pertany a una família de perruqueres, i aquesta fou la seua primera professió en la perruqueria familiar situada en la plaça de la Estrella. Es casa i en set anys, dels 25 als 32, té cinc fills. Canvia de professió i treballa en un magatzem de taronges fins a la seua jubilació. Però abans li apareix el primer entrebanc en forma de  hèrnia discal, una ciàtica als 42 anys que la fa estar malalta durant 10 anys i com a tractament va arribar a prendre 25 píndoles diàries.

 Un metge naturista li va aconsellar la pràctica d’activitat física per tal d’enfortir la maltractada  columna i inicia als 52 anys l’ exercici físic. Tots els dies camina  una hora de matí i una hora de vesprada, un hàbit  al qual va prenent-li gust i acaba per convertir-se en una necessitat. Cal destacar com a mostra dels seu caràcter emprenedor i participatiu que va ser regidora de cultura del nostre ajuntament entre els anys 1986/1990.

El lema que la guia és “ la salut és allò més barat que hi ha si saps cuidar-te”. I així ho porta a cap, fins que apareix l’any nefast de la seua vida. En el 2005, als 69 anys enviuda i tot just li diagnostiquen un càncer de colon. Dues intervencions quirúrgiques i ja està preparada per a nous reptes. Indica que a partir d’ eixe moment  decideix no estar més malalta i intensifica la pràctica de l’esport.

Victòria al gimnàs

Victòria al gimnàs

Aquesta vegada eleva més alt el llistó i amb 70 anys decideix participar en la carrera de Sant Sebastià. Allà que la veus tots els dies pujar per la pista de la Font de Cabres i entrenar al gimnàs tres dies per setmana.  En el 2007 corre per primera vegada la volta amb un temps de 3’12 h. En cadascuna de les carreres posteriors ha anat rebaixant-lo fins a la darrera que va participar l’any 2013 i que als 77 anys aconsegueix un temps de 2’54 h. Cada any va rebaixant la seua marca personal.  Actualment se sent àgil i forta, sense cap malestar, amb plena salut i vitalitat, contradient allò que s’espera d’una dona de 78 anys (i vol acomplir-ne molts més).

 Una victòria sobre les limitacions de l’edat i la malaltia que fa honor al seu nom. Quin és el seu secret?  Doncs caminar tots els dies una hora i mitja  a més dels exercicis de manteniment al gimnàs tres dies a la setmana… i alguna cosa més que diu amb orgull, una dutxa matutina amb aigua freda abans de caminar.

                                                                                                                     Joan Badenes