Els beneficis del sesquiclorur de ferro del doctor Lodroño

siglo futuroAl segle XIX una forta passera de còlera morbo va afectar Espanya i altres zones d’Europa i Àfrica. La Vilavella, naturalment, no fou una excepció i esta malaltia va causar la mort de molts veïns i veïnes del poble, tot i que va incidir sobre tot en la gent de renda més baixa, ja que les condicions higièniques que els envoltaven a casa no eren precisament les més recomanables.

L’any 1885 hi havia al poble un metge titular que es deia José Lodroño i cap al mes de juliol la premsa espanyola va fixar durant uns dies la seua mirada en este professional i el seu tractament amb sesquiclorur de ferro, ja que resultaren beneficioses per a guarir esta malaltia entre els afectats pel còlera a la vila.

El dia 23 de juliol de 1885 el rotatiu madrileny EL SIGLO FUTURO se’n feia ressò de la notícia ja que dels 219 colèrics que el doctor Lodroño tractava a la Vilavella alguns es trobaven “en las condiciones higiénicas más deplorables. Pobres de solemnidad algunos de ellos, mala alimentación y suciedad en muchísimos, aglomerados en habitaciones sin ventilación,…” L’ús del sesquiclorur de ferro que el doctor Lodroño els receptava al seus pacients es va demostrar beneficiós i segons este diari “se ha conseguido aminorar el número de defunciones y salvar algunos casos fulminantes que matan al 75 por 100 de los atacados”.

José Lodroño asegurava al diari que esta bona estadística “lo he obtenido yo mismo en mi propio hijo y otros, si se mueren solamente algunos menos casos por 100 tratados con sesqui, los cuales se hubieran de morir”.

Un cas personalitzat

En l’edició de l’endemà, 24 de juliol, EL SIGLO FUTURO continuava parlant del doctor Lodroño y feia referència a un veí de la Vilavella, Saturnino Fernández, “primo del propietario de los baños de San Juan Bautista de esta villa” que va acudir al metge en trobar-se malalt “diciéndome que tenia diarrea; le propiné un gramo de láudano para tomarlo a gotas, sin resultado”.

El doctor seguia contant que “al dia siguiente me llaman con urgencia diciéndome que se habia puesto peor, y así era efectivamente, pues le encontré alterada la facies, con los ojos hundidos y circulación de la sangre azulada, pidicendo incesantemente un vaso de agua fría por Dios y por la Virgen.” Davant d’esta situació el doctor Lodroño li va receptar “baño seco por la cal viva” i la fòrmula del sesquiclorur de ferro i de xarop de morfina, reaccionant el malalt en 24 hores de forma positiva segons declarava el metge “hoy se encuentra completamente bueno. Lo mismo me ha sucedido en otros casos, triunfando el sesquicloruro sobre el láudano y los demás medios.

El diari continuava contant els beneficis d’este producte químic utilitzat pel doctor amb els seus pacients vilavellers que tan bon resultat va donar i que també es va fer servir experimentalment a les localitats d’Alcanyís i La Almúnia, amb els mateixos beneficis.

Article elaborat per Nel·lo Navarro.

Anuncis

Un pensament sobre “Els beneficis del sesquiclorur de ferro del doctor Lodroño

Els comentaris estan tancats.