Breu història de l’Astronomia

    De sempre l’home ha mirat al cel per tal d’endevinar els seus misteris i admirar la seua bellesa. Les antigues civilitzacions van crear tota una mitologia al voltant del Sol, els planetes i les constel·lacions ( aquestes figures geomètriques que formen les estrelles projectades sobre el fons negre del cel i que els antics associaven a noms d’animals, d’objectes  o d’essers humans ). Ara sabem que la Terra dona una volta al Sol en 365 dies i per tant  durant aquest temps, passa per diferents zones del cel, la qual cosa vol dir que no sempre es veuen les mateixes estrelles , és a dir,  les mateixes constel·lacions.

Constelacions ( Signes del Zodiac )Sistema Solar

    Això va ser, possiblement,  el calendari més primitiu ja que la nova aparició  d’una determinada estrella o d’una constel·lació els indicava una certa època de l’any.  Així per exemple, quan veien de nou la brillant estrella Sírius en el firmament era per el egipcis la senyal de les inundacions periòdiques del riu Nil: això significava desprès terres regades i ubèrrimes per sembrar. De fet Sírius va ser el fonament del seu sistema religiós i una part de la seua mitologia gira al voltat d’aquesta estrella.  D’aquesta deïtat que aleshores van crear.

    Al segle III abans de Crist el savi Aristarc de Samos proposà per primera vegada un model heliocentrista del sistema solar, en contra del geocentrisme que defensava Aristòtil i el pensament d’aquell temps. Però aquesta manera de entendre’l no fou recolzada i fins al segle XV es creia que la Terra era el centre de tot el que es veia i que el Sol girava al seu voltant.

CopèrnicGalileuKepler

Newton

   

 

 Van ser primer Copèrnic al segle XVI i desprès Galileu qui van demostrar que era just al revés. La Terra i tots els altres planetes giraven al voltant del Sol i això va significar en aquella època un canvi revolucionari amb l’oposició com sempre de l’Església que tenia en la Inquisició al seu braç repressor. En el segle XVII,   Kepler  va deduir els moviments el·líptics dels planetes i  Newton, amb la llei de la gravitació universal, va calcular  la força amb que s’atrauen dos cossos.

Einstein

    Ja en el segle XX Einstein , amb la seua teoria de la relativitat  general, va obrir les portes a la moderna Cosmologia.    Des d’aleshores i fins ara, l’Univers s’ha anat fent  més i més gran amb el descobriment de  milions i milions de galàxies paregudes a la nostra Via Làctia  que conté del ordre de 200.000 milions d’estrelles , moltes d’elles semblants al nostre Sol. Tot ha estat possible gràcies al coneixement de la teoria atòmica, que ha permet saber d’on ve aquesta energia de les estrelles,  a la utilització de potents ordinadors per a càlculs complexos  i  als grans telescopis moderns, alguns com el Hubble en  òrbita al voltant  de la Terra. Ara sabem amb molta exactitud que no sols no som el centre del món, sinó  que la nostra   estrella-Sol està situada als afores de la Galàxia, una més de les milers de milions que volten per l’Univers,  i el nostre planeta un granet de pols perdut en aquesta gran immensitat. 

Dibuix Via LàcteaGrup de galàxies

Joan Antoni Vicent