Vilavella, desperta!

foto(3)

Arxiu fotogràfic de Juan Escrig

Deia Manuel Vicent a Contra Paradís que la Vilavella era un “poble dormit al peu de la serra de l’Espadà a l’inici dels anys de la fam”.

Hui tants anys després, el poble encara està somnolent. Malgrat el virtuosisme de molts veïns, el poble està culturalment apagat a nivell col∙lectiu. La mancança de moviments culturals, associacions veïnals, assembles populars o els històrics ateneus, provoca que no es canalitzen les inquietuds i el molt de talent dels seus veïns.

En l’actual món globalitzat, sense fronteres, sense distàncies i sense limitacions tecnològiques, paradoxalment el pensament únic potser siga la amenaça més temible. Que uns altres pensen per un mateix, de vegades resulta còmode, però entrar en eixe joc ens converteix en titelles en mans de les poderoses elits polítiques i econòmiques. Un poble dormit és un poble amb absència de pensament crític i és un poble aturat que no avança. Cal preguntar‐se el perquè de les coses, per què les coses no son d’una altra manera o què podríem fer per millorar. No és gens difícil, ens caldria ser xiquets curiosos.

Hem de implicar‐nos i participar, perquè junts tenim més força i arribarem més lluny. Especialment els joves, que viuen presoners d’una societat que no els ha reservat res per a ells,  però de la qual, sense cap dubte, seran demà els protagonistes.

Tant de bo aquesta associació que ara reviscola, siga punt de trobada de moltes inquietuds i reivindicacions!

Tant de bo aquest blog siga una plataforma per difondre coneixement, cultura, art, tradicions, innovacions i tantes altres coses!

Vilavella no estigues adormida; escriu el que penses, canta cançons, llig novel∙les, interpreta sainets, recita poesia, composa melodies, pinta sensacions, transmet el que sents, ves al cinema, fes màgia, estudia història, aprèn altres llengües, cuina per als teus, fes esport, toca la dolçaina o el clarinet, fotografia als amics, escala muntanyes, descobreix nous pobles i ciutats, canvia el món si fa falta.

Decideix què et fa feliç i lluita pel que desitges.

Pensa i actua, en definitiva: viu! (I deixa viure).

Joan Recatalà  li desitja llarga vida a l’ Associació de veïns La Vilavella.

Article elaborat per Joan Recatalà.