Sobre la vertadera compassió

El professor Daniel Pinazo   comentavCompasion-y-confianza-pa  al programa setmanal de ràdio  a la UJI titulat “Viviendo el presente” quatre definicions  del concepte Compassió que ens poden fer reflexionar als dies que corren. (minut 25: 26″).

És clar, la vertadera Compassió és molt més que un concepte i ens percatem d’ella quan la mirada sobre el que ens envolta canvia de perspectiva. Per això mateix, la compassió no és un acte intel·lectual; és una actitud vital aconseguida quan connectem amb tot allò viscut i ens sentim units a un univers que ens complementa i fa créixer.

M’havia cridat l’atenció en aquest programa la cita que fa del savi indi Krisnhamurti: 

“Quan percebes una distància entre tu i l’objecte de  la teua observació, comprovaràs que en aquesta distància falta l’amor i hauríes de saber que sense amor qualsevol empenta de reformar el món, d’instaurar un nou ordre social, de parlar de progrés, no te proporcionarà una altra experiència més que patiments…

I tot això depèn de tu, de l’actitud enfront de les experiències vitals.”

Som persones compassives  davant de tot allò que vivim i amb els qui compartim treball, projectes, oci i família? Com si no pot millorar aquesta humanitat de la qual som peces clau?

És hora de reflexionar, de pensar i actuar amb llibertat, de sentir-nos units i no enemics dels Altres. És aquest el camí pel qual el regal dels Altres s’integra en la vida dels subjectes.: el Jo dóna pas al Nosaltres. L’íntima i profunda revolució.