Cases de senyorets

img452

Exterior Casa Escrig
Fotografia Joan Antoni Vicent

   A principis del segle XIX les possibilitats que generaven els balnearis vilavellers varen atraure l’atenció de veïns de la ciutat de València. L’arribada del tren a l’estació de Nules (1862) va enfortir aquests lligams, tot possibilitant que burgesos del cap i casal bastiren habitacles a La Vilavella, ensems que adquirien propietats rústiques . D’aquesta forma s’hi configuraria al si de la trama urbana una tipologia constructiva que seria coneguda com a “cases de senyorets”.

   La majoria d’aquestes vivendes es varen concentrar en tres carrers. Al de sant Vicent s’alçaven els casalicis dels Nittel/Bitterlich (posteriorment dels Ranc), els Llano i els Escrig. Al carrer de sant Antoni s’allotjaven els Villasegura (posteriorment, els Llop) i els Gras. Al carrer de la Cova Santa les famílies dels Abad i els Costa (actual farmàcia), entre d’altres. Mentre que al Forn Nou s’obria l’habitacle dels Corrons i el davant del balneari de Cervelló pertanyia als Lessús. El darrer edifici en construir-se, cap a 1925, va ser la Torreta de García-Gijarro, un reeixit exemplar que’s mereix una monografia.  El conjunt era un poc heterogeni, però tenia en comú un parament sòlid que destacava fortament dels voltants, per les seues dimensions i bon acabat de la frontera. L’interior oferia comoditat i higiene, paviments i socalades de taulells,  mobles de qualitat i, fins i tot, pintures a l’oli. Fins i tot, en el cas de ca’l Senyoret, una esplèndida biblioteca. Bona part de les vivendes s’obrien a jardins, un d’ells molt reputat, el denominat de les Portes de Ferro, espatles de casa Gras. Cal ressaltar, tanmateix, que aquestes residències vilavelleres no eren habitades llargs estatges, normalment es limitaven a l’època estiuenca.

img448

Interior Casa Escrig
Fotografia Joan Antoni Vicent

   Durant la guerra de 1936-39, bona part d’aquests immobles foren expropiats, primer per particulars, poc després per militars. L’ocupació la tenim bastant documentada tocant a casa Corrons, cal Senyoret, casa Escrig i la Torreta.

   Als darrers anys bona part d’aquestes cases han estat derrocades. Afortunadament, encara ens resten, com a testimoni de l’esplendor burgés, tres bones mostres: Casa Escrig (restaurada en 2004-2005), Casa Llop i la Torreta.

El nou museu de La Vilavella tractarà de reviure aquest extingit món.

Article elaborat per Joan Antoni Vicent Cavaller.