Mode d’espera

Fa instants, hores, dies,janaprimavera
massa temps que visc glaçat.
No té cap poder la sal,
tampoc el sol
i el cel és l’òrgan silent
que dóna fe
i tot ho rubrica.
Els peus han oblidat el fred,
encara tinc el vent
per abillar la pell
i lligen aquests ulls
l’abecedari de les llàgrimes.
Ara sé la compassió,
mescla de pau pristina i tristesa.
Respirar en mode d’espera,
profundament;
no doblegar-se al pànic
i esperar un llum vermell
que m’inflame.
Sentir la gràcia en l’abraçada,
aquell mudar del cor en primavera.