EL FUTUR LABORAL DELS NOSTRES JOVES

atur juvenilEls joves fins als trenta anys representen el segment d’edat més afectat per la falta de treball. La taxa d’atur, ja molt elevada en la població general, incideix més encara, i de quina manera, sobre el jovent. Cada mes es publiquen dades sobre la desocupació en les quals es reflecteix el fracàs del sistema per oferir nous llocs de treball. Les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa són demolidores. 

Castelló presenta una taxa d’atur del 32 % amb 93.900 aturats. En la Vilavella, segons dades del Servei Públic d’Ocupació, durant l’estiu hi han entre 190 i 200 persones registrades en el SERVEF (oficina de l’atur), i a l’ hivern, durant la campanya de la taronja, entre 120 i 130.

Més del cinquanta per cent dels joves estan aturats,  tot i ser la generació millor formada i preparada. Açò és un indicador què l’actual sistema econòmic, el capitalisme ultraliberal i globalitzat, no dóna respostes a les demandes laborals i socials;  pateix un col·lapse a l’hora de satisfer aquesta demanda.

El més desesperant per als joves és el fet que el nivell formatiu i parlar idiomes ja no és una garantia per a la contractació laboral. Si queda alguna esperança per a ells de trobar treball i emancipar-se, aquesta passa per l’emigració, buscar feina a l’estranger.  Com a dada indicadora del futur laboral que els espera, està el que més de quatre-cents mil joves eixiran d’Espanya  durant els pròxims 2 anys.

I és que el futur del treball, tal com ens ve dissenyat per les institucions, cal dir no gens democràtiques i controladores de l’economia mundial  com l’ FMI o el BCE en Europa, és que , si existeix alguna possibilitat, aquesta passa per l’alta formació i especialització tècnica, tenir  domini d’idiomes, ser expert en informàtica… i no esperar ser contractat per cap empresa ni per l’estat de forma estable. Aquests organismes empenyen a ser ” emprenedors”; cadascun ha de generar el seu propi treball, col·laborar en xarxa amb altres especialistes, que podran estar a l’altra part del món, i trobar feina en algun projecte puntual.

És un futur poc encoratjador, ja que sols una xicoteta elit podrà accedir-hi. La resta està destinada a la precarització més absoluta i als “mini jobs” molt malament pagats o en l’ hostaleria,  sense cap tipus de correspondència amb els estudis i formació realitzada.

atur juvenil 2El capitalisme sense control busca rendibilitat màxima a nivell financer, no necessita ja el sistema productiu. Des d’aquesta perspectiva de guanys siga com siga, el treball no fa falta, sinó en sobra. Estem entrant en una nova fase del seu desenvolupament, tal com ja s’ha pronosticat llargament des del pensament crític en què, estructuralment, el treball va a mancar.

Si volem ser societats viables hem de trobar noves formes d’economia que estiguen al servei de les persones i no a l’inrevés, les persones al servei de l’ economia d’uns pocs. En cas contrari  el conflicte social està servit  i tard o d’hora esclatarà.

                                                                    Joan Badenes