Xicoteta història de Contra Paradís

La novel•la Contra Paradís de Manuel Vicent té el seu origen en uns escrits setmanals fets en la revista El Temps ( any 1992 ) i que contava també amb uns magnífics dibuixos d’Andreu Alfaro que feien referència a cadascuna de les historietes. Van ser 52 setmanes seguides i el títol inicial d’aquesta secció era “Plaques de la memòria”. Manuel va narrar des de la literatura i no des de la historia com van ser aquells 10 anys de la Vilavella de la postguerra vist des de la mirada d’un xiquet que sols es nodreix de sensacions. Les primeres olors, les primeres visions, el descobriment de la mar i del sexe, el món dels majors, els amics i l’escola , la ferida de la guerra, la fam i les gelades, els oficis i protagonisme de l’esglèsia, balnearis i estiuejants, el sentit de la culpa i de la mort , etc…. Tot el que ocorre al poble en aquella època passa pels seus ulls, però també pels ulls de qualsevol altre xiquet i per tant no té un caràcter estrictament autobiogràfic encara que està escrit en primera persona.

Donat l’èxit d’aquests relats, el següent pas va ser editar-la en castellà per arribar a molts més lectors però sense dibuixos i a manera d’una novel.la d’iniciació. Es varen fer diverses edicions en diferents formats i editorials , a més d’una de luxe en valencià que incloïa també el dibuixos d’Alfaro. En l’actualitat estava exhaurida i com que Manuel tenia el drets d’autor i la família Alfaro va donar permís per reproduir els dibuixos del seu pare, em vaig proposar fer una reedició sols per al nostre poble, tant en castellà com en valencià, incorporant com afegit els dibuixos i el títols de les historietes originals que donen pistes sobre el contingut de cada capítol. Han estat 3 mesos de feina a hores mortes escanejant tant textos com dibuixos i dissenyant posteriorment cada capítol i portada. L’esforç ha valgut la pena.

Crec no hi ha en la recent literatura espanyola un referent d’un escriptor de prestigi que haja escrit a la vegada sobre aquella època i del seu poble. Per altra part, hi ha molt poca constància fotogràfica d’aquell temps degut a l’escassetat de material i la memòria verbal acabarà perdent-se per llei de vida. Quedarà doncs aquest Contra Paradís com un únic testimoni d’un temps i d’un poble, en aquest cas el nostre. El dibuixos de l’artista Alfaro complementen amb encert els escrits i cal fer especial menció d’un dibuix de la silueta de la Vilavella i que possiblement no hi haja cap poble que tinga tal honor.

Joan Antoni Vicent

(0) CP IMG_3063      (00)0 Poster Original forzado Andreu Alfaro ( B&N )(0) IMG_3062