Romanços

És ben cert que els valencians som uns punxes. Però a l’hora de la veritat tan sols considerem la Rosa d'Aínbellesa per moltes estretors viscudes. Un cop han passat, l’oblit ens cisella l’horror i una boira espessa tot ho arrambla.

Que quan ocorre això?  Tot allò que no hauríem  gosat insinuar, ara és l’hora que resta permès i, proporcionalment, a qualsevol circumstància.  Ara, hauríem de dir que,  al llindar de la vellesa,  els valors d’aqueixa  joventud impulsiva resten glaçats i se’ns apareix un núvol capaç de donar noves oportunitats als altres.

Serà això el que s’anomena travessar la maduresa?